Inici \ Blanquerna \ Fets i temes \ Les seus de Blanquerna
El xalets del carrer Provença 281, seu de Blanquerna entre 1924 i 1932,
L'edifici de Corts Catalanes 591, seu de Monturiol entre 1925 i 1929, i edificis adjacents després dels borbardeygs de 1938.
El xalet de Provença 295, seu d'Elisenda entre 1927 i 1929.
L'edifici de Diagonal 468, seu de Monturiol entre 1929 i 1932.
L’activitat acadèmica de la Mútua Escolar Blanquerna es va iniciar l’octubre de 1924. La constitució de la Mútua i l’organització dels ensenyaments s’havia dut a terme entre el mes de maig i el mes d’octubre d’aquell mateix any. Durant aquests mesos la Mútua va llogar un xalet al número 281 del carrer Provença i el va condicionar per al desenvolupament de l’activitat escolar de pàrvuls i primària, amb el nom d'Escola Blanquerna.
Durant aquest mateix curs 1924-1925 la Mútua va posar en funcionament els estudis de batxillerat i comerç a un pis del número 434 de la Diagonal. Devia ser un pis de dimensions reduïdes, ja que Galí el qualifica de “piset”. L’octubre del curs següent, el 25-26, els estudis de batxillerat, comerç i indústria es van traslladar a un pis més gran del número 591 del carrer de les Corts Catalanes, actual Gran Via. Galí diu que era un “principal magnífic”. Aquests estudis van prendre el nom d’Acadèmia Monturiol.
Un any després, l’octubre de 1926, la Mútua va llogar el principal del número 312 del carrer Provença, just davant del xalet on estava ubicada la casa mare, l’escola de pàrvuls i primària. En aquest local la Mútua va posar en marxa els estudis específics per a noies grans, que van anomenar Acadèmia Elisenda.
Així doncs, en començar el curs 1926-1927, la Mútua Escolar Blanquerna tenia tres seus amb estudis i noms diferents: a Provença 281, l’escola Blanquerna de pàrvuls i primària; a Corts Catalanes 591, l’Acadèmia Monturiol amb tres seccions, batxillerat, comerç i indústria; i a Provença 312, l’Acadèmia Elisenda amb estudis no oficials per a noies que ja han superat la primària.
El curs 1927-1928 la Mútua posà en servei una nova seu al número 295 del mateix carrer Provença, molt a prop de les altres dues. A aquest edifici, un xalet d’un sol pis, s’hi va traslladar l’Acadèmia Elisenda. La raó del trasllat va ser la incorporació a la Mútua de l’Acadèmia Reixach de Josep Parunella. Aquesta acadèmia impartia estudis de comerç i de lectura i escriptura, i es va ubicar al pis de Provença 312.
El curs 1928-1929 va començar amb una novetat, el lloguer d’un altre pis a l’edifici de Corts Catalanes 591. L’abril de 1929 la Mútua va fusionar les acadèmies Monturiol i Reixach i va llogar un gran xalet al número 468 de la Diagonal per encabir-les. El trasllat a la nova seu es va produir abans d’acabar aquell curs i es van deixar els pisos de Corts Catalanes 591 i de Provença 312.
En començar el curs següent, el 29-30, la Mútua es va veure obligada a buscar una nova seu per a l’Acadèmia Elisenda, a causa de les elevades exigències econòmiques dels propietaris del xalet de Provença 295, i en va trobar una ben a prop, el xalet adjacent al de la casa mare, a Provença 279. A partir d’aquest moment ja no hi va haver cap més canvi de seu fins a la inauguració de l’edifici de la Via Augusta (llavors, carrer del Carril). Així doncs, durant els cursos 1929-1930, 1930-1931 i 1931-1932 les seus de la Mútua van ser aquestes: a Provença 281, l’escola Blaquerna; a Diagonal 468, l’Acadèmia Monturiol; a Provença 279, l’Acadèmia Elisenda.
El 30 de maig de 1932 es van iniciar les obres de construcció del nou edifici d'acord amb el projecte arquitectònic de Jaume Mestres i Fossas, i cinc mesos més tard, ja durant el curs 1932-1933, el 3 de novembre de 1932 es van instal·lar a l’edifici nou dos grups, amb dues mestres i un auxiliar. Per Nadal s’hi van traslladar les acadèmies Monturiol i Elisenda. Blanquerna, l’escola de pàrvuls i de primària, s’hi va traslladar entre gener i juny, si bé alguns grups van acabar el curs a Provença 281. El maig de 1933 es va donar per acabada la primera fase de construcció de l’edifici. Les obres de la segona fase es van acabar durant l’estiu del 33.
El projecte de Mestres no es va arribar a completar mai per raons diverses: dificultats econòmiques, context bèl·lic i, finalment, tancament de la Mútua Escolar Blanquerna pels vencedors de la guerra. L'edifici de la via Augusta va ser confiscat per les autoritats franquistes i des del curs 1939-1940 és la seu de l'institut Menéndez y Pelayo, l'antic institut Salmerón.
Alexandre Galí Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, llibre II, primera part, pàgines 156-165,
Josep Masabeu Alexandre Galí i la Mútua Escolar Blanquerna, pàgina 69.
Els edificis de les seus a l'època de Blanquerna i ara