L'arquitecte Jaume Mestres i Fossas

Inici \ L'edifici del Menéndez y Pelayo \ L'arquitecte Jaume Mestres i Fossas

Home d'esport

Jaume Mestres i Fossas (Barcelona, 1892 - Vallvidrera, 1981), titulat el 1917 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, era també un destacat home d’esport.

El 1913 va ser un dels impulsors del Comitè Olímpic Català. En sol·licitar-se els Jocs de 1924 li va ser encarregat l’Estadi Català, un gran estadi per a 35.000 espectadors que es va inaugurar el 1922 a l’antiga pedrera de la Foixarda (Montjuïc). El mateix any va fer, juntament amb Josep Alemany, el nou estadi del FC Barcelona, el mític Camp de les Corts (1922-1957), amb un aforament inicial de 30.000 espectadors.

Mestres també va rebre l’encàrrec de dur a terme el projecte d’un gran circuit automobilístic d’uns 2.000m al costat de la urbanització Terramar, a Sitges. Així va néixer l' Autòdrom de Terramar (1921), el quart del món de les seves característiques i una de les primeres obres en formigó armat.

Jaume Mestres, a més, va ser un prohom de la natació a l’Estat espanyol. Fundador i president de la Federació Espanyola de Natació, sorgida del CN Barcelona el 1920, Mestres va fer el projecte de la piscina coberta del Club Natació Barcelona (1924).

Arquitecte de prestigi

Sota la influència de l’art déco, Jaume Mestres va construir, entre 1928 i 1929, el Pavelló de la Indústria Catalana de l’Exposició Iberoamericana de Sevilla, i el Pavelló d’Artistes Reunits de l’Exposició Internacional de Barcelona, considerat l’edifici més destacat de l’arquitectura catalana en l’Exposició del 29.

Durant la dècada dels 30 va fer-se un estil propi, un racionalisme adaptat a la seva personalitat i a la tradició noucentista. Edificis singulars són l’Editorial Seix i Barral (1930-1978) i la Mútua Escolar Blanquerna (1932).

Cal destacar també les cases Viladot (1930), Ginestà (1931), a l’Avinguda Gaudí, i Sans (1933), a la plaça Molina, i l’edifici d’habitatges de Ciutat de Mallorca conegut com la Fertilizadora Cross (1932).

Jaume Mestres va ser secretari del Sindicat d’Arquitectes (1936-37) i col·laborador de les revistes La Ciutat i la Casa i Arquitectura y Urbanismo.

El seu compromís cívic no es va limitar a l’arquitectura i l’esport, sinó que es va estendre també a la política, com ho demostra el fet que s’afiliés a Acció Catalana i que fos candidat a les eleccions de 1931.

El professional superat pels esdeveniments

Mestres reclamava el 1930 «posar més de manifest l’estructura de la construcció,  sense «enriquir-la» amb «ornamentació», i buscar «la utilitat, la proporció i l’emoció estètica». Tot i això, no representa el racionalisme pur dels joves arquitectes del GATCPAC, al qual va ingressar el 1931.

El maig de 1936, en la conferència «El fracàs de l’arquitecte», Mestres va plantejar un gir al seu concepte d’arquitectura i una reflexió profunda en el nou context sociopolític. Els fets revolucionaris i la guerra van estroncar definitivament l’arribada d’una nova etapa creativa.

La postguerra representa una pèrdua de modernitat evident en diferents edificis de Sant Gervasi, però Mestres va seguir una evolució pausada i discreta, visible en l’ampliació de l´Escola Pia de Balmes (1953) i en el Santuari de Fàtima (1954), a Tàrrega.

Jaume Mestres forma part d’aquella generació perduda de grans professionals -com Puig i Gairalt o Rubió i Tudurí- que han quedat en segon terme per la reivindicació exclusiva del Moviment Modern, encarnat pel GATCPAC, que s’ha fet fins avui.

Torna a la pàgina L'Edifici del Menéndez y Pelayo