Embedded Files
Inici \ Blanquerna \ Fets i temes \ De l'Escola Montessori a Blanquerna
La doctora Maria Montessori, ideòloga del sistema que porta el seu nom, que es fonamenta en l'educació dels sentits i estimular les facultats d'atenció i observació. Aquest mètode va ser introduït a Catalunya a través de Joan Palau i Vera, que l'any 1913 viatjà a Roma per conèixer Montessori i visitar les Case dei bambini, amb l'objectiu d'implantar-lo a Barcelona, tal com va fer l'any següent, a l'escola de la Casa de Maternitat amb els alumnes de parvulari.
Imatge d'una aula de l'antiga seu de l'escola Blanquerna, entre 1923 i 1932. Segons explica Alexandre Galí, el professorat que integrava l'equip de mestres del parvulari era el de l'Escola Graduada de la Mancomuniutat, dissolta per la Dictadura. L'Escola, Graduada s'havia fundat com a Escola Montessori el 1915 sota l'impuls del Consell de Pedagogia de Catalunya, dirigit per Eladi Homs, i des del 1916, pel mateix Alexandre Galí.
Aula de la nova seu de l'escola Blanquerna, en la planta baixa del nou edifici de la Via Augusta, després de 1932
Aula del nou edifici de l'escola Blanquerna, on els alumnes es formaven seguint les directius del mètode Montesori.
Imatge exterior del pati infantil adjacent a les aules de la planta baixa de l'edifici de la Via Augusta.
Imatge exterior del pati adjacent a les aules de la planta baixa a l'Escola Blanquerna. Al fons, la futura Via Augusta.
Les aules Montessori de Blanquerna
Alexandre Galí, al volum de la Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya dedicat a l'ensenyament primari, afirma que l'èxit de Blanquerna s'explica per l'existència d'un equip de mestres estable i del tot compromès amb l'esperit de la institució, i per l'aplicació, en les classes de pàrvuls, del mètode Montessori en la seva màxima ortodòxia. Però Galí no diu tan sols que el parvulari de Blanquerna funcionava amb el mètode Montessori sinó també que l'equip de mestres era el de l'Escola Montessori de la Mancomunitat i que el professorat que integrava aquest equip s'havia format en el mètode als cursos impartits per la doctora Montessori.
A l'edifici de la Via Augusta, el parvulari de Blanquerna estava format per quatre grups dividits en dos graus, un de nens i nenes de tres i quatre anys i un altre de nens i nenes de cinc i sis anys. Aquestes quatre aules estaven situades a la planta baixa, a on actualment hi ha la secretaria i una part de la biblioteca, i estaven obertes a una part del pati envoltada d'arbres i vegetació, on hi havia un sorral i diverses instal·lacions per al joc infantil.
La introducció del mètode Montessori a Catalunya
La primera persona que va interessar-se pel mètode Montessori a Catalunya va ser Joan Palau i Vera. Per això, l'any 1913 el Consell d'Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona, que dirigia Eladi Homs, i la junta de govern de la Casa de la Maternitat i Expòsits de Barcelona van fer-li l'encàrrec de fer un assaig pedagògic d'aplicació del mètode Montessori a un grup de nens d'entre tres i sis anys tutelats per aquestes institucions. Palau i Vera acceptà l'oferiment i demanà d'anar a Roma a conèixer in situ el mètode i la gent que l'aplicava. Palau va ser a Roma el desembre de 1913, va poder visitar les Case dei bambini que aplicaven el mètode Montessori i va conèixer la mateixa doctora Montessori.
Mentrestant a Barcelona es duien a terme els treballs per condicionar un espai adequat per a la realització de l'assaig pedagògic. L'assaig va començar el 29 de gener de 1914 i es va perllongar fins al 9 de maig. Paral·lelament sis mestres, dues becades pel Consell i quatre per l'Ajuntament de Barcelona, eren a Roma assistint al I Curs Internacional Montessori. L'estiu de 1914 aquestes sis mestres i Joan Palau i Vera impartiren un curs anomenat “El mètode Montessori” a la primera Escola d'Estiu.
L'Escola Montessori de la Diputació i la Mancomunitat
La primera escola Montessori de Barcelona es va inaugurar el febrer de 1915 a l'actual carrer d'Enric Granados, llavors carrer de la Universitat. Va ser creada per la Diputació de Barcelona i l'equip pedagògic el formaven les dues mestres becades per aquesta institució i Anna Maccheroni, deixebla i col·laboradora de Maria Montessori, en qualitat de directora de l'escola. Maccheroni va estendre el mètode, per primera vegada al món, al grau elemental, és a dir, a nens i nenes més grans de sis anys. Una mica més tard l'Ajuntament de Barcelona va crear dues escoles Montessori amb les altres quatre mestres becades i hi va haver altres escoles que van posar en pràctica el mètode.
Maccheroni va dirigir l'Escola Montessori de la Mancomunitat fins que l'any 1918 se'n va fer càrrec la mateixa Maria Montessori, que s'havia establert a Barcelona per dirigir el Laboratori-Seminari de Pedagogia, creat pel govern especialment per a ella. Montessori també va formar part del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat -abans Consell d'Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona- en qualitat d'assessora tècnica. Montessori va dimitir tots els seus càrrecs l'any 1921 per raons poc clares i va tornar a Roma. La va succeir en la direcció de l'Escola Montessori Eladi Homs, que era el delegat del Consell de Pedagogia a l'Escola. El curs 1922-1923 va assumir-ne la direcció Alexandre Galí, secretari del Consell de Pedagogia. Sota la direcció de Galí, l'Escola Montessori va passar a anomenar-se Escola Graduada de la Mancomunitat.
L'Escola Graduada va ser suprimida l'any 1924 pel nou govern de la Mancomunitat, afí al règim dictatorial del general Primo de Rivera, juntament amb altres institucions com els Estudis Normals de la Mancomunitat, la Biblioteca del Consell de Pedagogia, l'Escola d'Estiu, el Butlletí de Mestres, l'Escola d'Estiu, els Quaderns d'Estudis i diverses escoles com l'Escola d'Infermeres, l'Escola superior de Bells Oficis i l'Escola d'Alts Oficis Comercials, entre altres. Els professors que van quedar sense feina van crear dues institucions escolars, l'Ateneu Polytechnicum de Ferran Valls i Taverner i la Mútua Escolar Blanquerna d'Alexandri Galí. Aquesta última es va crear amb el mateix professorat i alumnat de l'Escola Graduada de la Mancomunitat, de la qual es va reivindicar sempre com a continuadora directa.
El mètode Montessori
El mètode Montessori, tal com explica Josep Masabeu, té com a finalitat essencial educar els sentits -la visió, l'audició, el tacte- i estimular les facultats de l'observació, l'atenció i el domini d'un mateix. El propòsit del parvulari no és ensenyar continguts sinó fer l'infant apte per al treball posterior. Montessori considerava que perquè l'infant pugui desenvolupar les seves capacitats necessita un ambient adequat. Per això a les aules Montessori hi trobem mobles, sanitaris i eines fets a la seva mida, finestrals fins a terra, prestatges a l'alçada convenient. El rol de l'adult és d'observador i guia. El nen es mou lliurement per l'espai i la funció del mestre és anar-li proporcionanat el material i les activitats adequades per a satisfer les seves necessitats sense dirigir-les ni limitar-les. Per a Montessori l'educació real ha de ser autoeducació. El mètode Montessori té tres parts: l'educació dels sentits a través de materials i una metodologia sistemàtica; l'educació motriu o muscular i l'educació intel·lectual, que posa èmfasi en el desenvolupament del llenguatge.
El material didàctic de Montessori es pot considerar com un conjunt d'abstraccions materialitzades, és a dir, els materials proporcionen, de manera ordenada, models de forma, mida, pes, color, textura, que l'infant pot fer servir com a referència per a les seves observacions i percepcions. Cada material està elaborat per a complir uns objectius establerts en el procés d'aprenentatge autònom de l'infant i per estimular la concentració, que es considera un dels pilars d'aquest procés.
Aquest és el marc teòric i pràctic dins del qual van funcionar les quatre aules Montessori de Blanquerna, que Alexandre Galí considerava una de les claus de l'èxit de Blanquerna.
MASABEU, Josep Alexandre Galí i la Mútua Escolar Blanquerna
PALAU VERA, Joan “Un assaig d'aplicació del mètode Montessori a la Casa de Maternitat de Barcelona. Dins González-Agápito, Josep L'Escola Nova catalana 1900-1939
GALÍ, Alexandre Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya. Llibre II. Ensenyament primari. Primera part
SÁIZ, Milagros i Sáiz, Dolores “La estancia de Maria Montessori en Barcelona: La influencia de su método en la psicopedagogía catalana” Revista de Historia de la Psicología 2005, vol 26 num 2i 3 pp 200-212
https://issuu.com/danileina/docs/current-_the_story_of_montessori_in_barcelona_dani/s/11614226
Article “Mètode Montessori” de Viquipèdia
Page updated
Google Sites
Report abuse