Professors de Blanquerna, Salmerón i Menéndez a la Fundació Bernat Metge

La Fundació Bernat Metge és una de les grans empreses culturals iniciades durant els anys 20 per la societat civil catalana. L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922), La Fundació Bíblica catalana (1922), la Mútua Escolar Blanquerna (1924), els Nostres clàssics (1926), l’Orquestra Pau Casals (1920) o l’Associació Obrera de Concerts (1926) són iniciatives d’aquests mateixos anys finançades amb capital privat, en règim de mecenatge o de cooperativa. En aquell moment, també, l’absència de l’Estat espanyol en el camp de la cultura i l’educació era pràcticament total i va ser la societat civil qui va prendre la iniciativa i va aportar el capital humà i pecuniari necessari per a tirar endavant aquests projectes i tants altres.

La Fundació Bernat Metge va ser creada l’any 1922 per l’industrial i polític Francesc Cambó, que hi va posar els diners. La seva mà dreta en la concepció i la gerència del projecte va ser Joan Estelrich, que en va ser el director fins a la seva mort el 1958 i el responsable de la part científica  va ser el poeta i hel·lenista Carles Riba fins que va morir el 1959.

La Bernat Metge és una de les col·leccions de textos grecs i llatins més importants del món. Fins a l’any 2024 havia publicat 439 volums amb doble text en grec o llatí i català. El text original està acompanyat del corresponent aparat crític a peu de pàgina i la traducció catalana està il·lustrada amb notes explicatives de caire cultural. Al món tan sols hi ha dues col·leccions d’aquestes característique amb més volums publicats: La Collection des Universites de France (1920), coneguda poularment com la Budé, i la Loeb Classical Library (1911). La col·lecció francesa està a punt d’arribar als mil volums i l’americana supera els 500.

En aquesta empresa cultural cabdal per a la normalització i la dignificació de la cultura catalana hi han treballat i hi continuen treballant filòlegs i filòsofs de tots els territoris de llengua catalana, igual com va passar amb l’Obra del Cançoner Popular o Els nostres clàssics. Entre ells hi ha un professor de Blanquerna, Joan Petit, un de Salmerón, Eduard Nicol, i tres de Menéndez y Pelayo, Josep Maria Casas Homs, Juli Pallí Bonet i Joan Castellanos i Vila.

 Joan Petit i Montserrat (1904-1964) va ser professor de literatura i preceptiva a l’Acadèmia Monturiol de la Mútua Escolar Blanquerna entre el 1929 i el 1935. La seva contribució a la Bernat Metge es concreta en aquests quatre volums:

1928 CATUL. Poesies, amb Josep Vergés

1929 LÍSIAS. Discursos (vol I)

1932 DEMÒSTENES. Arengues (vol I)

1934 LÍSIAS. Discursos (vol II)

Eduard Nicol (1907-1990) va ser professor de filosofia a l’institut Nicolás Salmerón del 1933 fins al 1938. Nicol va ser secretari de la Fundació Bernat Metge des de l’any 1928. El 1936, un cop esclatada la guerra, la FAI va incautar l’edifici de Cambó de la Via Laietana, on tenia la seu la Fundació. Nicol i Carles Riba van negociar amb la FAI i van obtenir el permís dels faistes per endur-se papers, llibres i llibreries, cosa que va fer possible que l’activitat de la Fundació continués en un altre indret, el número 14 del passeig de Pi i Margall, convertida, això sí, en organisme depenent del Departament de Cultura de la Generalitat. L’any 1938 Nicol va marxar a l’exili a Mèxic i es va acabar la seva vinculació amb la Fundació.

 Josep Maria Casas Homs (1894-1979) va ser professor de llatí del Menéndez y Pelayo entre el gener de 1945 i el desembre de 1957 amb la condició de catedràtic. La seva col·laboració amb la Bernat Metge es concreta en la publicació dels volums següents:

1949 TÀCIT. Històries (vol I) amb Marià Bassols de Climent

1949 TÀCIT. Històries (vol II) amb Marià Bassols de Climent

1961 QUINTILIÀ. Institució oratòria (vol I)

1964 QUINTILIÀ Institució oratòria (vol Ii)

Juli Pallí Bonet (1920-2016) va ser catedràtic de grec a l’institut Menéndez y Pelayo del 1959 fins al 1982. A més, va ser-ne el director entre el 1976 i el 1982. La seva contribució a la Bernat Metge és importantíssima, amb un total de divuit volums publicats tots ells després de jubilar-se:

1985  DEMÒSTENES. Discursos polítics (vol I, II i III)

1986  DEMÒSTENES. Discursos polítics, (vol IV i V)

1987  DEMÒSTENES. Discursos polítics (vol VI)

1988  DEMÒSTENES. Discursos polítics, (vol VII)

1989  DEMÒSTENES. Discursos civils (vol I)

1990  DEMÒSTENES. Discursos civils (vol II)

1993  DEMÒSTENES. Discursos civils (vol III, IV i V)

1999  ÈSQUINES. Discursos (vol I i II)

1996  ARISTÒTIL. Història dels animals (vol I, II i III)

2000  LÍSIAS. Discursos (vol III)

Joan Castellanos i Vila (1949-2009) va ser professor del Menéndez y Pelayo del 1986 fins al 2002. La contribució de Castellanos a la Bernat Metge són aquests quatre volums:

1971  ISÒCRATES. Discursos (vol I)

1980  ISÒCRATES. Discursos (vol II)

1991  ISÒCRATES. Discursos (vol III)

1999  ISÒCRATES. Discursos (vol IV

Raül Garrigasait. Els fundadors. Barcelona: Ara Llibres, 2020.