Renovació pedagògica

Durant el primer terç del segle XX el tema de l’educació va situar-se al centre del debat polític i social per la seva capacitat per transformar i regenerar la societat. Les idees de l’Escola Nova, que situaven els infants i els joves en el centre del procés educatiu i propugnaven el contacte amb la natura, la preocupació per la salut i la interacció entre l’alumnat i el món que l’envolta, van constituir la base del nou ideari educatiu a Catalunya. Aquesta tendència va veure’s confirmada per l’acció educativa i cultural de la Mancomunitat de Catalunya del 1914 al 1923 i de la Generalitat durant la Segona República (1931-1939).

Els inicis de Blanquerna

El 1916 el pedagog Alexandre Galí va ser nomenat  secretari del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya i el 1922 assumí la direcció de l’Escola Montessori, que passà a anomenar-se Escola Graduada de la Mancomunitat. El curs 1923-1924, ja sota la dictadura de Primo de Rivera, Alexandre Galí i molts altres funcionaris de la Mancomunitat renunciaren als seus càrrecs com a resposta a les pressions de les autoritats del nou règim.

El 1924 el professorat de l’Escola Graduada de la Mancomunitat, amb les famílies de l’alumnat i el guiatge d'Alexandre Galí, fundà la Mútua Escolar Blanquerna, formada per l’Escola Blanquerna, parvulari i escola graduada mixta, l’Acadèmia Elisenda, estudis específics per a noies, i l’Acadèmia Monturiol, estudis de batxillerat. Blanquerna fou centre d’experimentació de nous mètodes pedagògics i mantingué viva la flama de la catalanitat durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera.

El 1931, després de la caiguda de Primo de Rivera, es van iniciar negociacions amb el govern de la Generalitat per integrar Blanquerna a la xarxa escolar pública, però les dues parts no es van posar d'acord i Blanquerna continuà sent una escola privada només accessible a famílies amb cert poder adquisitiu. 

L'edifici de via Augusta

Aquell any 1931 va prendre forma la idea de fer un edifici nou per a les diferents institucions que integraven la Mútua Escolar Blanquerna. El projecte s’encarregà a Jaume Mestres i Fossas, vocal de la junta organitzadora de la Mútua i pare d’alumnes del centre. L’edifici havia de respondre a les necessitats pedagògiques que plantejava Galí: aules assolellades, ventilades i amb capacitat per a vint-i-cinc alumnes; aules de dibuix, treballs manuals i música;  patis de joc i pistes d’esport; gimnàs amb dutxes i vestidors; sala d’actes; menjador i cuina; laboratori de física, química i biologia; biblioteca; sala de treball; tallers; capella; espai per al servei mèdico-higiènic; sales de professors. L’edifici, que havia de tenir una cabuda mínima de 700 alumnes, es va inaugurar el mes de desembre de 1932 a la Via Augusta de Barcelona.

El model educatiu

La coeducació de nens i nenes i nois i noies era un dels valors fundacionals de Blanquerna, tot i que tan sols s'aplicava de manera estricta a l'escola primària. Era una escola catalana, tant des del punt de vista lingüístic com espiritual. Fins a l'obertura de l'Institut-Escola del Parc va ser l'única institució escolar barcelonina on es podia fer el batxillerat en català. 

L’alumnat era el protagonista de la seva educació, basada en el descobriment i l’aprenentatge comprensiu. Les normes eren dialogades i els alumnes tenien canals per fer sentir la seva veu. L’escola s’entenia com a espai d’aprenentatge de la llibertat i la ciutadania. L’educació física i la música eren assignatures especialment rellevants en el projecte educatiu de Blanquerna.

Un altre dels pilars sobre el qual descansava l'ideari pedagògic de Blanquerna era l'humanisme cristià, amb els valors del perdó. la misericòrdia i la comprensió al centre. Els dissabtes se celebrava missa a la capella de l’escola però l’assistència era totalment voluntària. 

La guerra civil i el final de Blanquerna

En arribar la guerra civil, la Mútua va ser dissolta per decret de 19 d'agost de 1936 i Blanquerna passà a dependre directament de la Generalitat, però amb l’estatus d’escola d’experimentació i assaig, sense integrar-se en el Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) i mantenint tota l’estructura, professorat inclòs, d’abans de la guerra.

El 21 de gener de 1939 va ser el darrer dia de classe de Blanquerna. El dia 25, al capvespre, Alexandre Galí partí primer cap a Camprodon, la seva vila natal, i després a l’exili, a França, on s’hi estigué fins a l’any 1942. L’edifici de Blanquerna va ser confiscat pel nou règim. L’institut Nicolás Salmerón es va passar a dir Menéndez y Pelayo i es va traslladar a l’edifici de Blanquerna.

A més, s'incoà l’expedient de responsabilitats polítiques contra els directius i els professors més destacats de la Mútua Escolar Blanquerna. Als mestres que no havien mort durant la guerra ni havien emprès el camí de l’exili, se’ls va obrir expedient de depuració i se’ls va sancionar amb la separació de la feina i la pèrdua de tots els drets, la inhabilitació per un període de temps d'entre nou mesos i cinc anys, o el trasllat de localitat, normalment fora de Catalunya.