Classes de música, concerts i audicions 

El paper essencial de la música a la Mútua Escolar Blanquerna

Un dels trets distintius de l’Escola Nova era la importància que donava a la música. A l’escola corrent la música era, juntament amb el dibuix, la gimnàstica i les llengües estrangeres, un dels ensenyaments complementaris és a dir, una d’aquelles disciplines que els alumnes feien de més a més, fora de l’horari escolar. Com que no formaven part del curriculum oficial, només accedien a aquestes disciplines els que ho pagaven a part. 

Alexandre Galí desaprovava totalment aquesta pràctica -de fet, la qualifica d’immoral- i, per això, a Blanquerna aquests ensenyaments eren obligatoris i estaven inclosos dins del preu de la matrícula ordinària, que era, probablement per això, una de les més altes de la ciutat i, per tant, del país. Galí considerava que eren precisament aquests ensenyaments complementaris el que donava caràcter propi a l’escola, i els considerava la coronació la seva acció educativa.

Pel que fa, específicament, a la música, una prova fefaent de la importància que Galí li concedia és el fet que dos dels seus col·laboradors més propers eren dues personalitats de l’àmbit de la música, Higini Anglès i Joan Llongueres. Anglès ensenyava cant litúrgic i Llongueres era el màxim responsable de la part musical del projecte educatiu de Blanquerna. La música s’ensenyava des de pàrvuls fins a al batxillerat per mitjà de tres matèries la rítmica, el solfeig i el cant. L'objectiu final era que tots els nois i noies en acabar l’etapa escolar fossin capaços de llegir partitures a vista, segons explica Alexandre Galí al volum segon de la Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya.

Les sessions de divulgació musical

La formació musical de Blanquerna era complementada per les sessions de divulgació cultural de les tardes. Cada setmana es feia una d’aquestes sessions a les acadèmica Elisenda i Monturiol. Tenim notícies de sessions d’aquest tipus des de 1928, però l’any 1930 Galí explica que ell mateix s’encarregaria d’una sessió, una segona la faria una personalitat de fora de l’escola, una tercera seria musical i una altra la faria algun exalumne. Les sessions musicals eren de caràcter molt divers:

1. Concerts a càrrec intèrprets o compositors de renom, com el guitarrista Juan Parras del Moral, la pianista Alícia de Larrocha -llavors en edat infantil-, el compositor i director d'orquestra Eduard Toldrà, el pianista i compositor Frederic Mompou, la cantant Concepció Badia i el violoncel·lista, compositor i director Pau Casals.

2. Concerts a càrrec de mestres de l’Acadèmia de música, com el violinista Joan Massià, la cantant Montserrat Campmany, les pianistes Maria Carbonell, Blanca Selva i Blanca Morera, entre d’altres.

3. Concerts a càrrec d’alumnes o exalumnes de Blanquerna, com Maria Galí, Roser Soliguer o Maria Badrines.

4. Sessions d’història de la música amb audicions amb gramola, com les dedicades a la música coral i a la música russa per Joan Llongueres, la dedicada a Beethoven a càrrec de Narcís Massó.

5. Sessions d’història de la música amb il·lustracions musicals en directe, com la dedicada a Bach, amb explicacions d’Alexandre Galí i interpretacions de Joan Llongueres i diverses alumnes.

6. Xerrades de tema musical, com la que va dur a terme Robert Gerhard sobre la música moderna.

Malgrat l’esforç realitzat, Galí no es mostra satisfet amb els resultats perquè no es va assolir mai l’objectiu que tots els alumnes fossin capaços de llegir una partitura a vista.

L'Acadèmia de música de Barcelona

L’oferta musical de Blanquerna, més enllà de la celebració de sessions dedicades a la música i concerts, incorporava la possibilitat d’ampliar coneixemens a l’Acadèmica de Música de Barcelona. Aquesta escola va ser creada per Joan Llongueres el 1929. Contrariament al que es diu en algun lloc, l’Acadèmia de Música no era una secció de Blanquerna sinó una institució independent que tenia un conveni amb la Mútua per utilitzar les seves dependències.

El conveni també establia que una part de les places de l’Acadèmia es reservaria per als alumnes de Blanquerna i que aquests tindrien un descompte en el preu de la matrícula. Per la seva banda la Mútua adquiria el compromís que les classes de música de l’escola fossin sempre impartides per mestres de l’Acadèmica. Entre els seus professors hi havia la pianista Blanca Selva, el violinista Joan Massià, el violoncel·lista Ricard Marés, la cantant Montserrat Campmany i l’especialista en cant coral i música popular Joan Tomàs.

GALÍ, Alexandre Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya llibre II 

Entrevista a Montserrat Badrines

Revista Junior 

MASABEU, Josep Alexandre Galí i la Mútua Escolar Blanquerna