Inici \ Blanquerna \ Fets i temes \ El projecte de Mestres i Fossas
Jaume Mestres i Fossas fou el responsable del projecte arquitectònic del nou edifici de la Mútua Escolar Blanquerna, un projecte al servei de l'deari pedagògic d'Alexandre Galí.
El projecte de Mestres i Fossas tan sols s'executà parcialment en dues fases, el 1932 i el 1934.
Aquesta perspectiva del mateix Mestres permet fer-se una idea de com hauria d¡haver estat l'edifici si s'hagués acabat.
Inici de les obres de construcció de l'edifici de Blanquerna als terrenys del convent de la Mare de Déu de Jerusalem.
Inauguració de la primera fase de l'edifici el desembre de 1932.
La gènesi del singular edifici de la Mútua Escolar Blanquerna
El dia 18 de febrer de 1932 l’Acadèmia Monturiol de Blanquerna convidà l'arquitecte i mutualista Jaume Mestres i Fossas a una de les seves vetllades culturals vespertines. L’acte començà amb una intervenció d’Alexandre Galí en la qual l’assessor tècnic de la Mútua va fer lloança de l’obra duta a terme per la junta de pares per aconseguir un edifici nou per a les escoles i acadèmies de la Mútua. A continuació Galí va dir que la transformació que sofririen les escoles de Blanquerna amb el canvi d’edifici no seria tan sols exterior, de façana, sinó que afectaria decisivament l’organització escolar. En aquest sentit, Galí es felicita perquè aquell mateix curs, el 1931-1932, es va fer algun assaig d’aquesta nova organització a l’Acadèmia Monturiol.
En la seva Intervenció, Mestres i Fossas parlà de com hauria de ser el nou edifici de la Mútua i posà com a punt de referència les escoles d’Alemanya, Àustria i Holanda, que considerava els països més avançats en arquitectura escolar. Per il·lustrar-ho projectà fotografies i dibuixos d’algunes d’aquestes escoles i digué que els plànols de Blanquerna serien semblants als dels edificis escolars d’aquests països.
L'encàrrec i la construcció del nou edifici
Poc després, l’11 de març, la Junta encarrega formalment a Mestres el projecte de l’edifici. En aquella reunió la Junta deixa clar que l’arquitecte ha d’elaborar el seu projecte d’acord amb les directrius pedagògiques de l’assessor tècnic de la Junta. I Galí, certament, va quedar satisfet amb la feina de l’arquitecte, ja que al llibre II de la seva Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya afirma que Mestres “va trobar solucions molt encertades a tots els problemes i exigències que li anàvem plantejant”.
L’abril de 1932 la Junta de la Mútua Escolar Blanquerna firma l’escriptura notarial de la compra dels terrenys de la Via Augusta. Les obres de construcció de l'edifici comencen a finals de maig. Ho sabem per un article a la revista Junior, el corresponent al mes d’abril. En aquest article la Junta de la Mútua posa èmfasi en les dificultats que representava no tenir unes instal·lacions adequades per a dur a terme correctament la tasca pedagògica. La Junta de la Mútua subratlla els valors que aporten els exalumnes de Blanquerna a la vida social: "ardiment", "confiança en si mateix", "esforç". I això en àmbits claus de la societat com la universitat, l’esport i la vida social en general. Doncs bé, la Junta estava convençuda que les noves instal·lacions farien encara més gran l’èxit de la Mútua.
El dia 17 d’abril al matí es va celebrar una festa privada per tal que els mutualistes poguessin conèixer els terrenys adquirits per construir el nou edifici. La festa va començar amb un parlament del president de la Mútua, el senyor Pijoan, i de l’assessor tècnic de les escoles, el senyor Galí. Pijoan i Galí parlaren de la ubicació del nou edifici, de la bona comunicació amb Barcelona gràcies al tren, i digueren que “la seva posició allunyada de les altres edificacions li assegura un airejament i un assolellament remarcables.” Pel que fa a l’edifici projectat per Mestres i Fossas afirmen que és “de gust modern, sobri de línies com s’escau a una escola, i sumament harmònic de proporcions”. També diuen que “la construcció d’aquest edifici serà un esdeveniment a Barcelona”. La festa va continuar amb un recital de cançó a càrrec d’alumnes de tots els grups i pel cor del col·lectiu Nus. Tot seguit hi va haver un enlairament de globus japonesos. La darrera part de la festa, les representacions de titelles, es va haver de suspendre per culpa del mal temps.
El dijous 28 d’abril de 1932 tres alumnes de segon curs de batxillerat parlen de la nova escola. Jordi Maseras aborda l’aspecte instructiu, Josep Rahola, l’esportiu, i Jordi Bassols, l’educatiu. És una mostra de la col·laboració dels alumnes en l’estructuració interna de la institució, en la línia del que volia el seu director, el senyor Narcís Masó.
Al número de juny de 1932 de la revista Junior hi ha un altre article sobre el nou edifici. L’article diu que la superfície total del complex educatiu serà de 3.703 m² i que la façana del carrer farà 94m. També explica que l’edifici tindrà dues ales formant angle i que les dues façanes de l’edifici sumades tindran una longitud de 127 metres.
GALÍ, Alexandre Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya llibre II primera part
MASABEU, Josep Alexandre Galí i la Mútua Escolar Blanquerna
Revista Junior, números 24, 25, 26 i 27