Tothom a casa i l'institut tancat

Arriba una pandèmia

Les setmanes anteriors al dia 12 de març i després d’uns dies en què tota la comunitat educativa es mantenia a l’espera de les conseqüències i l’evolució d’una malaltia desconeguda, comencen a arribar comunicats del Consorci  d’Educació de Barcelona amb les primeres infografies:  

Què és el coronavirus SARS-CoV-2, Puc estar afectat pel coronavirus SARS-CoV-2? (27 de febrer)

Què vol dir l’aïllament domiciliari? (28 de febrer)

Ús de mascaretes davant del coronavirus SARS-CoV-2 (2 de març)

Esvaïm inquietuds sobre el  coronavirus SARS-CoV-2 (3 de març)

Tot i la incertesa, les activitats programades dins i fora de l’institut es mantenien.  Es van dur a terme les portes obertes anuals el dissabte anterior dia 7 de març. Per evitar l’aglomeració prevista a la sala d’actes, s’organitzaren dues tandes de recepció de famílies per reduir  l’aforament màxim a 200 persones.   Fins i tot, prèvia consulta al Consorci sobre la idoneïtat del viatge anual a Berlin i amb l’acord de totes les persones implicades la sortida va seguir endavant amb una desena d’alumnes i dos professors des de  l’ 11 al 14 de març. La resposta del Consorci havia estat: “Actualment Alemanya no està considerat país de risc. Ho podeu consultar a l’enllaç de l’ASPB en l’apartat de preguntes i respostes sobre el coronavirus.”

Durant aquest dies la preocupació per la seguretat i pel risc de contagi  es va estenent arreu. El dimecres 11 de març, l'Organització Mundial de la Salut decreta la pandèmia sanitària. A partir d’aquest moment, l’allau de missatges electrònics al centre és continu. Se succeeixen els ajornaments i les cancel·lacions de tot tipus d’activitats: reunions de formació, el Saló de l’ensenyament, els tallers amb alumnat, les activitats on es pogués coincidir amb altre alumnat de diferents centres, les activitats extraescolars...

El dia següent, dijous 12 de març de 2020 arriba el comunicat  just abans d’acabar la jornada escolar dels ensenyaments diürns de l’institut.

https://beteve.cat/societat/tancament-escoles-barcelona-coronavirus/

Tanquen escoles, instituts i universitats a tot Catalunya per frenar el coronavirus.

“El Govern ordena aquesta mesura, que tindrà una durada mínima de 14 dies perquè tingui efecte.

El Govern ha ordenat tancar les escoles, els instituts i els centres universitaris de tot Catalunya a partir d'aquest divendres pel coronavirus. La mesura, dràstica i inèdita, vol frenar els contagis del virus. El tancament afectarà 5.492 centres, més d'un milió i mig d'alumnes –de llars d'infants, escoles i instituts–, així com més de 72.000 docents. Unes xifres a les quals s'hi han de sumar les de les universitats. La pandèmia sanitària que ahir va decretar l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja havia obligat a suspendre classes els últims dies en 44 centres educatius del país. La mesura tindrà una durada mínima de 14 dies perquè es calcula que és el temps necessari per fer efecte: els centres estaran tancats des del 13 de març fins al 27, ambdós inclosos.”

A prefectura d’estudis un grup de professors estava pendent de la notícia. Iban Masachs, cap d’estudis de diürn recorda: “Tinc pocs records d'aquell moment, perquè em va semblar que seria una cosa breu, tal com crec recordar que se'ns havia dit: quinze dies a tot estirar. Era final de trimestre i els exàmens estaven fets, així que no ho vaig viure com un gran trasbals en la vida acadèmica, tot i que sembla que em vaig equivocar lleugerament.”

“Era dijous, el matí que les classes s'acaben més tard i, per tant, un matí normalment llarg, però aquell dia es va fer llarguíssim. Portàvem tota la setmana nerviosos amb les notícies de la propagació de la covid. Pensàvem que potser l'endemà divendres dirien que tanquéssim les escoles una setmana, però ningú no en sabia res oficialment. Famílies i alumnes no paraven de preguntar-nos què faríem, com si la decisió depengués de nosaltres. Tothom estava pendent de les novetats, els mòbils no paraven d'enviar missatges, impossible fer classe amb normalitat. Pels passadissos, els alumnes de 4t repetien contínuament: "diuen que tancaran les escoles!!" i m'anaven aturant per fer-me la pregunta: "i nosaltres, què farem?". Ho deien ja tots els mitjans, però nosaltres no rebíem cap instrucció. Eren gairebé les dues, quedava menys d'una hora per acabar les classes, i finalment, va ser oficial: "Tanquem fins nou avís!!" Els alumnes, ingènuament contents, com si es tractés d'una festa sorpresa, i nosaltres, neguitoses per tota la incertesa que ens queia a sobre. Però ni ells ni nosaltres podíem imaginar llavors que passaria el que va passar: dos mesos tancats a casa, una experiència que espero no patir mai més” recorda Nuria Alberdi coordinadora de quart.

Sílvia Casulleras era la coordinadora pedagògica i també comenta un dijous que no va ser com qualsevol: “El professorat de l’institut seguíem impartint les nostres classes com qualsevol dia però estàvem nerviosos. Seguíem les emissores de ràdio entre classe i classe. A Coordinació i Cap d’estudis intentàvem mantenir-nos amb calma i cap fred ja que no ens volíem avançar als esdeveniments perquè ningú s’esperava que es pogués fer realitat el tancament d’un centre educatiu. Entràvem, sortíem, debatíem i a mida que passaven les hores d’aquell llarg matí de dijous anàvem pensant la manera de fer saber a l’alumnat, professorat i famílies el que semblava cada vegada més una realitat. Havíem de tancar l’institut i avisar l’alumnat, sense alarmar-los, que s’emportessin tot el material: llibres, ordinadors...cap a casa. Ja cap al final del matí la notícia va arribar des del Departament d’Educació. Vam passar per totes les classes una estoneta abans de les 14.45. L’alumnat estava, majoritàriament, content i exaltat perquè tindrien uns dies de festa abans de les vacances de Setmana Santa. Alguns encara tenien exàmens perquè no havíem acabat la 2a avaluació i es plantejaven quan els farien… però certament ningú s’esperava el que passaria. Recordo com els membres de la Junta Directiva ens vam posar a la porta de l’institut per acomiadar-nos dels alumnes i dir-los paraules que transmetessin tranquil·litat. Llavors l’institut va romandre en silenci. Un silenci que va perdurar molts dies i ens va endinsar en un mon desconegut i incert per nosaltres.”

El tancament a partir del dia següent ja era una realitat. El dia 12 l’alumnat de Batxillerat nocturn encara va venir al centre.

Durant aquella mateixa tarda l’institut havia de gestionar l’organització de la comunicació amb el professorat, l’alumnat, les famílies i  amb tot el personal d’administració i serveis, de manteniment, servei d’activitats extraescolars, servei de menjador.... Mitjançant la plataforma digital de comunicació i la pàgina web el centre envià  aquest primer missatge a les famílies:

“El Govern de la Generalitat ha decidit tancar tots els centres educatius de Catalunya a partir del dia 13 de març. Aquesta mesura té prevista una durada inicial de 14 dies, fins el dia 27 de març inclòs, però aquesta durada dependrà de les instruccions del Departament de Salut i de l’evolució de la situació.

En els centres no ha de romandre personal de serveis mínims ni ningú de l’equip directiu. Per tant, no s’hi podrà dur a terme cap tipus d’activitat lectiva, activitat extraescolar, ni reunió.

Us preguem que seguiu atents/es als mitjans de comunicació de l’institut.”

Acabava de començar la fase 1 del confinament. Ningú no sabia  que vindrien  les fases 2 i 3, que el confinament s’allargaria fins el mes de juny i que el curs següent, 2020-21 hauria de començar amb unes estrictes instruccions sanitàries i un impacte insospitat a les nostres vides.

Els quinze dies inicials de la fase 1 esdevindrien  gairebé tres mesos,  fins al  8 de juny, inici de la Fase 2.

Aquell dijous va ser el primer tast d’una manera de conviure amb experiències individuals i col·lectives  que afectarien  emocionalment no solament els centres educatius. Amb els dies, els confinaments , la por al contagi  i l’augment de casos detectats de la malaltia inundarien la nostra quotidianitat.

Enmig d’aquest ambient desconegut  l’institut hauria de trobar la manera de mantenir el vincle entre tots  els membres de la comunitat educativa de l’institut Menéndez y Pelayo.

Tothom a casa seva i l’institut tancat.

PD Després de moltes trucades telefòniques i arribant a pensar en la possibilitat que es quedessin bloquejats a Berlin, el grup va poder agafar l’últim vol abans del tancament d’aeroports i de les  fronteres i van aterrar a Barcelona el dissabte 14 de març a les sis de la tarda. 

Text de Fede Caudet, director de l'institut en el moment dels fets.