L'escola Blanquerna de la Generalitat

El cop d’estat militar de juliol de 1936 i la guerra subsegüent no van suposar el final de Blanquerna però sí que van tenir conseqüències molt importants tant en l’ordre institucional com de funcionament de l’escola.

Pocs dies després de l’esclat de la guerra, concretament el 27 de juliol, les forces d’esquerra que havien aturat el cop militar a Catalunya van crear el Comitè de l’Escola Nova Unificada. Aquest Comitè estava format per quatre representants de la CNT, quatre de la UGT i quatre membres nomenats per la Generalitat en representació de la Normal de mestres, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Industrial i Belles Arts.

La instauració del CENU va suposar la supressió de totes les escoles religioses, una mesura que ja havia aprovat el govern de la República però que només s’havia aplicat parcialment atès que tan sols es va obligar els jesuïtes a cessar l’activitat docent. El CENU també va suposar la implantació del català com a llengua de l’ensenyament primari, recuperant de nou legislació de la República no aplicada, concretament el decret de bilingüisme del ministre Marcel·lí Domingo de l’any 1931. Un altre dels objectius fundacionals del CENU era escolaritzar tots els nens i nenes menors de 15 anys, en compliment, també, de la legislació republicana vigent. Per aconseguir-ho, va dur a terme una política contundent d’incautacions de locals aptes per a la creació de noves aules, així com també l’habilitació i contractació d’un contingent molt important de mestres nous. La laïcitat, la coeducació i l’adopció dels principis de l’Escola Nova van ser també tres dels principis rectors del CENU.

Pel que fa a l’escola privada no religiosa, tots els centres van passar a formar part de la xarxa pública dirigida pel CENU. L’escola Blanquerna no en va ser una excepció. Tres setmanes després de la creació del CENU, concretament el 19 de juluol de 1936, el govern de Catalunya va dur a terme per decret la dissolució de la Mútua Escolar Blanquerna:

“queda dissolta [la Mútua Escolar Blanquerna] i incorporada a la Generalitat de Catalunya la seva escola amb la finalitat de fer-ne una institució del poble dins dels corrents de l’escola nova unificada.”

Per tal de realitzar l’adaptació al nou règim educatiu és nomentat comissari de l’escola blanquerna el diputat d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya Pere Blasi.

Un any després, el 25 de setembre de 1937, el govern promulgà un nou decret que atenyua directament  l’escola Blanquerna. El document comença dient que l’escola Blanquerna va ser incorporada a la Generalitat pel decret de 19 d’agost del 36 i la descriu com un “eficaç instrument de renovació pedagògica” i diu que “ha realitzat assaigs dels mètodes moderns d’educació”. En realitat Blanquerna havia continuat fet el mateix que abans de la dissolució de la Mútua. A continuació concreta més:

“Durant l’any que fa que [l’escola Blanquerna] és de la Generalitat ha assajat, amb resultats molt profitosos, el mètode anomenat treball per equips i altres treballs de recerca que són objecte d’estudi als centres pedagògics més avançats”.

Per això afirma que “Aquest mètode d’escola d’assaig i experimentació cal confirmar-lo oficialment.” i Afegeix:

“[…] a part de la funció docent que li és pròpia, podrà servir a la vegada per a l’experimentació de tots aquells mètodes i sistemes pedagògics que a judici dels organismes competents sigui convenient assajar-ne l’ensenyament primari de cara a llur aplicació a les nostres escoles.”

Tot seguit el conseller de cultura fa la seva proposta. A l’article tercer diu:

“En consonància amb el seu cràcter especial i per a la millor realització de la finalitat que té, l’Escola experimental d’assaig no estarà compresa dintre de l’organització general de l’ensenyament primari de la Generalitat.”

L’escola serà dirigida per un tècnic, que serà Alexandre Galí, antic assessor tècnic de la Mútua, designat pel conseller de Cultura i serà controlada per un delegat especial del conseller.

L’article quart estableix que la matrícula serà “lliure i gratuïta” per als nivells maternal i de pàrvuls. Pel que fa als altres nivells educatius, el decret diu:

“L’ingrés a totes les altres seccions, tant generals com especials, es farà per mitj+a d’un examen dels alumnes aspirants icomportarà el pagament d’quna quota per despeses extraordinàries de material i de professorat.”

La quantitat a pagar, diu el decret, serà determinada ple conseller de Cultura.

Els tres cursos que Blanquerna va viure en situació de guerra es van produir canvis molt grans en el seu funcionament intern. Per entendre’ls cal tenir clar que Blanquerna era una escola no religiosa però d’inspiració profundament catòlica, en la qual els capellans (Anglès, Batlle, Carreras, Trens i, en menor mesura, Riera) jugaven un paper fonamental. D’altra bande també cal tenir present que era una escola privada, que exigia a les famílies fer-se membres de la Mútua, és a dir, fer aportacions regulars de capital, i pagar unes quotes elevades. La dissolució de la Mútua i el pas a la xarxa pública van provocar que arribessin al centre alumnes de famílies de classe social treballadora i que els capellans abandonessin l’escola. La persecució de burgesos i religiosos per part dels anarquistes va fer que algunes de les famíles de Blanquerna -els Bonet-Agustí, per exemple- abandonessin l’escola i el país. Un professor extern, Jaume Garcia Alsina, responsable de l'educació física de Blanquerna, va ser mort per un escamot incontrolat de la FAI els primers dies de la guerra. Pel que fa als capellans, un d’ells, Salvador Riera, va ser assassinat quan es dirigia cap a l’escola, i els altres van anar-se’n a l’exili. La sortida dels capellans, és clar, va anar acompanyada del cessament de l’activitat religiosa: matèria de religió, misses, festivitats religioses, preparació de la comunió, cant litúrgic …

El 21 de gener de 1939 va ser l’últim dia de classe a Blanquerna. Els exalumnes explicaven que Galí va anar classe per classe dient als alumnes que passessin per consergeria a recollir el pa i que marxessin cap a casa. Se'n van anar  i mai més no van tornar a Blanquerna perquè, com és sabut, el nou règim franquista no va permetre que l’escola reobrís i va confiscar l’edifici on havia desenvolupat la seva activitat els darrers sis anys de la seva existència. El dia 25 Galí va partir cap a Camprodon, la seva vila natal, i poc després cap a l’exili.

Entrevistes als exalumnes de Blanquerna de 2013

Butlletí oficial de la Generalitat de Catalunya, 21 de juliol de 1936 

Diari Oficial de la Generalitat , 23 de setembre de 1937

Josep Masabeu Alexandre Galí i la Mútua escolar Blanquerna 

Mariona Ribalta “Una proposta educativa global i innovadora: el CENU”