Casals i Badia a Blanquerna

El 7 de novembre de 1934 va ser un dia especial per a l’Escola Blanquerna perquè va rebre la visita de dues personalitats excepcionals de la música catalana: la cantant i pianista Conxita Badia i el director, compositor i violoncel·lista Pau Casals. Aquells anys Conxita Badia Millàs era una cantant prestigiosa que es relacionava amb el músics més importants del moment i era amiga i col·laboradora estreta de Pau Casals, un músic d'absolut reconeixement internacional. Probablement va ser Badia qui va portar el músic vendrellenc a participar en l’acte de l’escola on estudiava la filla d'ella, Mariona. A més, Badia i el seu marit, Ricard Agustí, devien conèixer Alexandre Galí i altres membres de l’equip de Blanquerna per la seva condició de mutualistes. 

Molts dels exalumnes de Blanquerna han mantingut un record ben viu d’aquella jornada. Gràcies a la revista Junior -el butlletí mensual de Blanquerna- sabem que aquell dia hi va haver dos actes. El primer va ser un recital de cançons italianes a càrrec de Concepció Badia, i no en sabem res més. El segon va ser un concert en què el mestre Casals va interpretar al piano unes cançons compostes per ell i que va cantar, novament, la senyora Concepció Badia. 

Els parlaments

L’acte va ser presentat per Higini Anglès, el qual va fer una glossa de l’activitat musical de Casals per tot el país i va lloar el Casals violoncel·lista. Anglès es va atrevir a dir que preferia el Casals violoncel·lista abans que el Casals compositor. Abans de començar a tocar, Casals també va fer una intervenció que va girar al voltant del seu amor pels infants. Concretament, va dir que ell mateix era un infant, que estimava els infants i que era feliç quan estava envoltant d’infants.

Tot seguit va dir que aquesta era la raó per la qual volia fer sentir les seves cançons als infants abans que a ningú altre. De les paraules de Casals es desprèn, doncs, que el repertori que va interpretar aquell dia devia ser inèdit, fet que posa en dubte que Badia estrenés aquelles cançons de Casals l'any següent, tal com s'afirma. 

Les cançons inèdites de Pau Casals

D'aquest concert en conservem un parell de ressenyes aparegudes a la revista Junior i els testimonis dels exalumnes. No sabem quantes cançons van interpretar Casals i Badia, però sí que sabem que pertanyien als dos cicles de cançons que va compondre entre el 1895 i el 1898. Casals havia compost les primeres cançons, explica Alejandro Zabala a la Història crítica de la música catalana, entre el 1895 i el 1897 a partir de poemes de Verdaguer i d'Apel·les Mestres. Fàcilment, podem deduir que deurien haver estat aquestes: A l’enterrament d’un nin -de Jacint Verdaguer- i En el mirall canviant de la mar blava, No t’ha trobat, Que curtes, vida meva, que son les hores i, potser, Lo blat és segat -totes d'Apel·les Mestres. Les cançons de Casals de 1898, estilísticament força diferents de les primeres, les va fer a partir de poemes de, Verlaine, Arnold i Gautier: A la callada (En sourdine) -de Paul Verlaine-, Absència -de Mattheu Arnold- i Son Image -de Theòphile Gautier-. És possible que també les haguessin incorporat al concert de Blanquerna. En tot cas, sabem que després d'aquestes cançons, Pau Casals no tornaria a compondre cap més lied fins gairebé quaranta anys més tard.

Un apunt a considerar és que el maig de 1935, Casals i Badia, en un recital de lied al Palau de la Música de l'Associació Obrera de Concerts, van interpretar aquestes mateixes cançons: No t’ha trobat, Que curtes son les hores, En el mirall canviant de la mar blava, A l’enterrament d’un nin, i també tot seguit, A la callada, Absència i Son Image. A més, s'indica expressament en el programa conservat, que van estrenar Blat segat i també De cara al mar, de Joan Llongueres. Si aquesta darrera no va ser estrenada a Blanquerna -fet del qual probablement n'hauria quedat constància-, potser la podríem posar en relació amb aquell acte.

El juny de 1935 es va col·locar una placa a la rotonda del quart pis on s'havia celebrat el concert de Casals i Badia. Des de llavors aquest espai es va anomenar Sala Pau Casals. Després de la guerra, amb l'expropiació de Blanquerna per l'Estat Espanyol, es va perdre la placa i el record d'aquell esdeveniment.

Revista Junior num. 

Entrevistes amb Jordi Bonet, Ricard Gaju , Josep Anton Martí i Marta Mestres, maig de 2013

ZABALA, Alejandro Història crítica de la música catalana

Programa de concert de maig de 1935. Palau de la Música Catalana. https://www.interpretscatalanshistorics.com//finterpret/634-22_recital%20Badia%201935.jpg

Conxita Badia (Barcelona 14/11/1897- 02/05/1975). Eulàlia Domènech. https://www.interpretscatalanshistorics.com/cat/ver-Conxita-Badia-46