El tour europeu de La història d'un soldat 

Text de Joana Busquets, professora d'alemany i directora teatral

Un fragment de La història d’un soldat d’Igor Stravinsky va ser representat per un grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’institut Menéndez y Pelayo al teatre Franco Parenti de Milà el 30 de maig del 2014. Aquesta representació va ser la culminació d’un procés de més de dos  anys de treball intens.

Es tractava d’una trobada de grups de teatre de secundària italians organitzada per la fundació Cariplo. Nosaltres érem els convidats (seleccionats pel programa Caixaescena) i actuàvem al final. Hi havia un gran guirigall a la sala, ningú no escoltava; feia hores que durava la sessió i estàvem preocupats; ens preguntàvem si ens tirarien tomates o callarien una mica i ens deixarien fer l’obra. Quan vam sortir, per sorpresa nostra, es va fer un silenci absolut. En acabar, després de dir els últims versos de l’obra -vam voler acabar en italià- tot el públic es va posar dret per aplaudir-nos. La concentració, la connexió del grup, l’emoció, la presència i l’entrega dels actors i les actrius, resultat de  tantes hores de dedicació i de les meravelloses experiències viscudes durant el procés van fer el miracle. Vam poder experimentar en carn pròpia la màgia i el poder del teatre. Han passat els anys i crec que cap dels que érem allà ha oblidat aquell moment.  

Havíem començat a fer teatre a l’assignatura d’alemany el tercer trimestre del curs 2010-2011. Vaig plantejar al grup treballar el teatre en alemany i presentar-nos a les Estades a l’estranger, unes beques magnífiques que en aquell moment oferia el Departament d’Ensenyament. Els alumnes de dos cursos abans ja havien obtingut aquest ajut amb un altre projecte teatral a partir del Faust de Goethe.

L’estiu del 2011 vaig participar a la formació d’estiu de Caixaescena, on vaig treballar La història d’un soldat en un taller fantàstic dirigit per Victoria Spunzberg. L’obra oferia possibilitats i es podia adaptar a les necessitats i habilitats del grup. Vam decidir tirar-la endavant…en alemany, esclar!

Durant el curs 2011-2012 vam treballar-hi intensament. A la primavera ens van acceptar a les trobades de teatre de secundària del programa Caixaescena a Saragossa, on vam passar un cap de setmana convivint amb altres grups de la península i vam  presentar una primera versió de l’obra. A final del curs 2011-2012 el grup va obtenir l’ajut de la Generalitat per a l’estada a l’estranger. Vam passar dues setmanes a Berlín on, a més d’anar a classes d’alemany cada matí i de descobrir la ciutat, a les tardes treballàvem l’obra al Theaterhaus Mitte (amb l’ajuda d’una coreògrafa i la col·laboració de tot el personal de la casa). L’últim dia vam fer la representació al seu teatre, oberta al públic. Vam fer un treball molt intens. 

Caixaescena, que ja coneixia el projecte, ens va plantejar ser el grup representant del programa en una trobada de grups de secundària amb presència internacional. Un grup italià de Vigevano seria el representant a Barcelona i nosaltres, a Milà. Vam decidir fer l’obra en català (amb uns fragments en alemany) i durant el 4t d’ESO vam tornar a treballar-hi encara més intensament. Caixaescena ens va proporcionar recursos: classes amb Egos Teatre, elaboració de l'escenografia i el vestuari amb Xavi Erra i la Victoria Spunzberg va revisar la meva dramatúrgia. Vam contactar amb el Liceu i Jaume Cortadellas va preparar tres alumnes seus per a tocar en directe. Ell mateix va fer l’adaptació d’un dels números que no existia en la versió per a clarinet, violí i piano. Vam estrenar la versió definitiva de l’obra, amb música en directe, l’abril de 2014 al Caixafòrum  en el marc d’una trobada teatral de tres dies, on també van participar els companys italians. Al maig vam viatjar a Milà on, a més de representar l'obra vam conviure i treballar amb el grup Scarpano, vam veure el “Sant Sopar” de Leonardo de nit…Tot plegat, inoblidable.

El curs següent, un grup d’alumnes que havien fet La història d’un soldat van demanar continuar fent teatre. Així va néixer la companyia de teatre de l’Institut Menéndez y Pelayo, El club dels actors morts, intensament activa fins el 2020.