Inici \ Blanquerna \ Fets i temes \ Les anelles olímpiques de Blanquerna
El monument a Blanquerna, a Barcelona, obra de l'escultora i exalumna Núria Tortras Planas.
Detall de la nena llegint un llibre i, el nen, al fons, jugant amb una de les rutlles de l'emblema de Blanquerna.
Detall de la nena llegint un llibre en una de les rutlles.
L'obra de Tortras en una vista d'escorç
Alumnes de Blanquerna desfilant al pati de l'escola tot portant solemnement la bandera de la institució el 1935.
Imatge de la bandera de Blanquerna voleiant al capdamunt del màstil situat al capdamunt de l'escala del nou edifici de la Via Augusta, l'any 1935.
Una plaça i un monument recorden la Mútua escolar Blanquerna
A Barcelona hi ha una plaça dedicada a Blanquerna, darrere les Drassanes reials, al portal de santa Madrona, una ubicació sense més significació en la vida de la Mútua que el monument de l’escultora Núria Tortras inaugurat el 13 de novembre de 1998. Si bé l’emplaçament és un punt desafortunat, val a dir que plaça i monument responen a una demanda que van fer a l’Ajuntament els antics alumnes de la institució, que n'han mantingut viva la memòria fins al darrer moment. Tortras, també exalumna de Blanquerna, va fer l’obra sense voler cap remuneració econòmica.
Formada amb Joan Rebull, Núria Tortras i Planas (1926-2013) és una artista representada en diversos museus i amb experiència en l’escultura urbana. Té obra dispersa per la ciutat com son els monuments a les colles de Sant Medir, a la plaça Trilla; el dedicat a Charles Chaplin, a Montjuïc; o el dels cinc cérvols saltant, al parc de la Ciutadella. També té obra a Montserrat i a la Sagrada Família per encàrrec del seu amic blanquernista, l’arquitecte Jordi Bonet. Va ser una artista distingida amb el premi Ciutat de Barcelona el 1973 i la Creu de Sant Jordi l’any 2003.
El monument a la Mútua Escolar Blanquerna, amb un encant i una humanitat indiscutibles, evoca el joc i la formació intel·lectual dels infants amb un esperit de lleure i de llibertat com el que va caracteritzar Blanquerna. Està fos en bronze i es disposa damunt un sòcol allargassat, de pedra calcària. Representa una nena amb faldilles estirada a terra que llegeix un llibre. A l'altre extrem s’hi veu un nen, amb la cartera d'escola a l'esquena, que s'enfila a una de les tres grans rutlles enllaçades que formen el cos central del monument. Els tres cèrcols eren, precisament, l'emblema de Blanquerna.
El referent olímpic de Mestres
En una entrevista de l’any 2013, Marta Mestres, filla de Jaume Mestres Fossas explicava: “teníem la bandera de l’escola, que es van inspirar, i em sembla que va ser i dea del meu pare, que com que el meu pare era tan olímpic, i tant d’esports, va donar la idea de fer les tres anelles com les Olimpíades: l’ensenyança primària, l’ensenyança de nois, i l’ensenyança de noies, els tres anells, i el costat les quatre barres de la bandera catalana”. Les anelles representaven els tres nivells d'ensenyament que s’impartia a la Mútua: el parvulari i l'ensenyament primari, l'Escola Blanquerna, eren simbolitzats per un cèrcol de color vermell; l'ensenyament secundari de nois, anomenat Acadèmia Monturiol, per un cèrcol blau, i l'ensenyament secundari de noies, anomenat Acadèmia Elisenda, per un de groc.
De molt jove, Jaume Mestres va ser un dels impulsors del Comitè Olímpic Català l’any 1913. La seva vinculació a l’esport és llarga i diversa. Quan es van sol·licitar els Jocs de 1924 li van encarregar l’Estadi Català, un gran estadi per a 35.000 espectadors que es va inaugurar el 1922 a l’antiga pedrera de la Fuixarda (Montjuïc). El mateix any va fer el nou estadi del FC Barcelona, el mític Camp de les Corts (1922-1957), amb un aforament inicial de 30.000 espectadors. Mestres també va rebre l’encàrrec del projecte de l’Autòdrom de Terramar, el gran circuit automobilístic construït a Sitges el 1921 que va esdevenir el quart del món de les seves característiques i una de les primeres obres en formigó armat. Per altra banda, també va ser un prohom de la natació. Fundador i president de la Federació Espanyola de Natació, sorgida del CN Barcelona el 1920, Mestres va fer el projecte de la piscina coberta del Club Natació Barcelona (1924).
Es raonable pensar, per tant, que la influència de l’olimpisme a la simbologia de Blanquerna va arribar a través de Mestres i Fossas, que es devia inspirar en el símbol que el baró de Coubertain havia presentat l’any 1913. Amb la mateixa voluntat d’enllaçar àmbits diferents, les anelles de Blanquerna enllaçaven els tres nivells educatius, sobre el mateix fons blanc que el símbol olímpic i amb l’afegitó, en franja vertical, dels quatre pals reials de Catalunya, representació de la catalanitat, essencial a Blanquerna.
https://www.raco.cat/index.php/ButlletiRACBASJ/article/download/292444/380978
https://oldbcn.com/ca/turisme/art-public/homenatge-mutua-escola-blanquerna
https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=772
https://monuments.iec.cat/autor.asp?autor=250
https://www.youtube.com/watch?v=GQlAJkY9AWM
https://books-carabistouilles.blogspot.com/2017/12/nena-llegint-al-bell-mig-de-la-placa.html
990.