Embedded Files
Inici \ Blanquerna \ Fets i temes \ Una escola laica d'orientació catòlica
Mossèn Anglès preparava els infants per a un cristianisme més íntim i menys folklòric. L'any 1936 es va refugiar a a la casa de les monges alemanyes a Nymphenburg (Munic). El març de 1939 tornà a Barcelona i juntament amb mossèn Antoni Batlle, van gestionar l'obertura de l'Escola de les Monges Alemanyes a Barcelona. D’entre els capellans de Blanquerna és qui va tenir un pes específic més gran. Per la seva formació musical, a més de religió, feia cant litúrgic. El 1943 va ser nomenat director de l'Institut de Musicologia del CSIC, del qual havia estat fundador, origen del Departament de Musicologia de la institució Milà i Fontanals. El 1947 fou nomenat director del Pontifici Institut de Música Sacra a Roma.
Mossèn Batlle ja va ser professor a la primera escola Montessori i a l’Escola del Mar. En contacte amb Josep Maria Batista i Roca posen en marxa el moviment escolta, amb agrupaments confessionals i no confessionals. L’any 1929 crea el grup Monturiol de Minyons de Muntanya. A l'inici de la guerra civil, mossèn Batlle és detingut, però afortunadament alliberat. S'exilia a Suïssa i el 1938 és detingut a Deva (Guipúscoa) per les autoritats franquistes. El 1939 retorna a Catalunya i reprèn l’activitat de capellà i de professor, al Liceu francès, i organitza sortides i campaments d'escoltes. El 1945 impulsa els Minyons Escoltes i els Guies Sant Jordi, grups influents en el catalanisme somort del moment.
Mossèn Riera feia classe de religió als més grans. També impartia Llatí, Preceptiva literària i Geografia i Història i era recordat pels seus sermons en celebracions diverses. Va ser escriptor amb obra pròpia. Entre d'altres articles per a la revista de l’escola Blanquerna Junior hi ha un fragment la seva traducció de les Metamorfosis del poeta llatí Ovidi. Riera va ser assassinat el 9 de setembre de 1936 i el seu cos aparegué a la carretera d’Horta. Això commocionà els alumnes de la Mútua. Alexandre Galí va escriure d’ell que “era d’una bondat tan gran que en ella quedava com humil·liada i apagada la seva ciència”.
Mossèn Manuel Trens era gran amic d'Antoni Batlle, amb qui havia organitzat el 1r Congrés Litúrgic l'any 1915, a Montserrat. Gran especialista en art sagrat, era director del Museu Diocesà de Barcelona. A Blanquerna s'encarregava sobretot del culte a l'escola. En canvi, la formació religiosa i la coordinació dels altres quatre sacerdots era responsabilitat el doctor Lluís Carreras, gran intel·lectual de l'església catalana.
La capella de Blanquerna es va habilitar a un extrem del passadís de la segona planta, just a l'ampliació del primer edifici, en el cantó de la futura Via Augusta. S'hi entrava per un vitrall com els de la resta de passadissos i ocupava el passadís -indicat per les dues columnes a la imatge- i les espais d'aula a banda i banda. A la dreta de l'altar, a ran de façana, hi havia la sacristia. La pràctica religiosa a Blanquerna defugia els canons més tradicionals del moment i revestia un caràcter més personal.
El paper de la religió
El paper de la religió
Una de les herències que Blanquerna va rebre de l’escola Montessori de la Mancomunitat va ser el paper central de la religió a l’escola. La religió catòlica és perdó, misericòrdia, comprensió i per això per a Galí és insubstituïble en els seus dos vessants:
1. Ensenyament de la religió
2. Pràctica de la vida religiosa
Aquesta dimensió religiosa li ve imposada per la seva formació i per l’acord amb les famílies. De fet, la condició de mutualista implicava l’acceptació del règim establert en matèria de religió. Això, però, es feia sense imposicions, sense controls, sense cap mena de coacció. De fet, la religiositat de Galí ens pot ajudar a copsar-la una frase relativa a la seva quotidianitat familiar, dedicada pel seu nét Salvador l'any 2019: "Així com l'àvia sempre trobava una excusa per fer-nos resar un parenostre, no recordo que tu ens parlessis mai de religió ni ens fessis entrar a cap capella. Això no obstant, eres catòlic i bastant practicant. Crec que la litúrgia et deixava més aviat indiferent".
Els capellans de Blanquerna
Alexandre Galí afirma en una ocasió que els seus millors col·laboradors van ser els capellans. Per Blanquerna van passar-ne cinc, Higini Anglès, Antoni Batlle, Salvador Riera, Lluís Carreres i Manuel Trens. Val a dir que tots ells van ser personalitats destacades en el seu àmbit de treball.
Mossèn Higini Anglès, per la seva formació musical, a més de religió feia cant litúrgic. Entre les cançons que aprenien els alumnes n’hi havia una de Pau Casals que es diu “Porto Jesús dins del meu cor”. Aquesta cançó té una versió anglesa bastant popular als països anglòfons com el Regne Unit, els Estats Units i Austràlia. Mossèn Antoni Batlle impartia classes d'història sagrada i va organitzar una secció d’escoltisme a l’escola, exclusivament per a nois. Salvador Riera, per la seva banda, feia les classes a Monturiol i Elisenda de Religió, Llatí, Literatura i Geografia i Història. Al número … de la revista Junior hi ha una traducció seva d’un fragment de les Metamorfosis d’Ovidi. Mossèn Manuel Trens, director del museu Diocesà de Barcelona i especialista en art sagrat, era qui s'encarregava preferentment del culte a l'escola. Trens era un gran amic d'Antoni Batlle, amb qui havia organitzat el primer congrés Litúrgic de Montserrat l'any 1915. El responsable màxim de l'organització de la formació religiosa dels alumnes i l'encarregat de coordinar l'acció dels altres quatre sacerdots era el doctor Lluís Carreras, una gran personalitat dins l'església catalana i un gran intel·lectual cristià.
Les misses
Cada dia hi havia missa. A cada grup li tocava anar-hi un dia, però l’assistència no era obligatoria. Les classes començaven a les 9,00h i la missa era a les 8,30h.. Les nenes feien de sagristanes. Segons Pilar Vila-Abadal, exalumna de Blanquerna, qui oficiava la missa era mossèn Anglès i assenyala que la missa no era obligatòria. Per això, i per altres raons, la senyora Vil-Abadal afirma a la seva autobiografia (Fets i persones impossibles d’oblidar) que la decisió del seu pare de dur els fills i les filles a Blanquerna va suposar un «gran disgust familiar». Però el seu pare ho tenia clar: «Vull que, si són creients, ho siguin de veritat i convençuts, que no ho siguin d’una manera forçada com veig que ho són els que van a les escoles de religiosos.» Aquesta línia era, precisament, la de l’escola Blanquerna.
Una altra mostra d’aquesta actitud oberta dels capellans i la direcció de Blanquerna era el fet que la missa es feia de cara als fidels, no d’esquena. Segons explica el senyor Jordi Bonet aquest fet era molt significatiu, era viscut com una ruptura molt gran amb la tradició. La missa es feia a la capella, que estava situada a l’extrem de l’ala est del segon pis de l’edifici.
Les primeres comunions
Mossèn Anglès preparava els nens i les nenes per a la comunió. Ens ho han explicat les exalumnes Marta Mestres i Pilar Vila-Abadal. Doncs bé, la senyora Mestres comenta que la feina de mossèn Anglès era educar els pares, portar-los cap a un cristianisme més íntim i menys folclòric. No volia que les nenes duguessin vestit llarg ni joies. La comunió es feia de primer a la cripta de la Sagrada Família. Entraven en processó a la basílica. Després es va passar a fer al monestir de Pedralbes.
VILA D'ABADAL, Pilar. Fets i persones difícils d’oblidar
Converses amb Marta Mestres i Jordi Bonet
Porto Jesús dins del meu cor, cançó de Pau Casals https://www.youtube.com/watch?v=nRVJ1b14tSg
GALÍ, Alexandre. Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya llibre II
MASABEU, Josep. Alexandre Galí i la Mútua Escolar Blanquerna.Barcelona: 1989
PAGÈS, David. Baules. Cartes generacionals MVV Edicions. Barcelona 2022
Page updated
Google Sites
Report abuse