Un centre de depuració de mestres

Cronologia dels primes mesos de depuració

Manuel Marín Peña, primer director del Menéndez y Pelayo, va ser el president de la comissió de depuració de mestres de la província de Barcelona.

La cronologia de la gènesi del procés de depuració comença amb l’ordre de 28 de gener de 1939 en la qual es declaren provisionalment suspesos de feina i sou els mestres titulars que, acollint-se als decrets el Ministerio de Instrucción Pública de 28 de març de 1933 i de 26 d’octubre de 1935, havien optat per passar voluntàriament al servei de la Generalitat. Aquesta ordre també decreta el cessament de tots els mestres nomenats durant la guerra per la Generalitat. Els mestres tenien quinze dies per demanar el reingrés al cos mitjançant una sol·licitud a la Comisión Depuradora de Instrucción Pública.

Uns dies més tard, el 3 de febrer, es publica al BOE una nova ordre que regula la depuració dels mestres catalans i ordena a la comissió de Saragossa que enviï els expedients dels mestres catalans tramitats a les comissions provincials corresponents.

Una ordre de 28 de febrer estableix que tots els ensenyants de Catalunya tenen quinze dies per presentar una declaració jurada en la qual se’ls demanava què havien fet des de l’any 1931, amb testimonis i avals. Les declaracions jurades s’havien de presentar, atès que encara no s’havien constituït les comissions de depuració, al Juzgado Militar Especial de Depuración de Funcionarios civiles, situat a l’Auditoria de Guerra de la 4a Región Militar.

El 18 de març una ordre estableix les sancions que es podien imposar als mestres depurats.

El procés culmina el dia 8 de maig amb la constitució de la comissió encarregada de la depuració del magisteri de la província de Barcelona. Marín Peña n’era el president. La comissió que presidia Marín Peña era la responsable de l’ensenyament primari. N’hi havia una altra encarregada de l’ensenyament secundari. En total hi havia vuit comissions, dues per província. La comissió de secundària estava presidida pel governador civil i la formavan un professor d’institut, un d’Escola normal, un d’Escola d’arts i oficis o comerç i un veí amb residència a la capital de la província. Per contra, les comissions de primàries estaven presidides pel director d’un institut de la província -Marín Peña en el cas de la província de Barcelona- i les completaven un inspector, el president de l’associació de pares de família i dues persones “de máximo arraigo y solvencia moral y técnica”.

El paper del Menéndez y Pelayo i el seu director

Durant els anys 1939 i 1940 l’activitat de la comissió va ser frenètica. Es reunia diverses vegades per setmana, tots els mesos de l’any, inclosos els períodes de vacances escolars d’estiu i hivern. Fins al 12 de setembre de 1939 les reunions se celebraven a la Universitat de Barcelona. A partir d’aquella data el lloc de reunió va passar a ser l’institut Menéndez y Pelayo. Durant les primeres reunions la sessió començava resant. En el període que va del 8 de maig fins al 23 de juny la Comissió es dedica a recopilar informació sobre els mestres investigats. Així, a la sessió de 27 de maig acorda adreçar-se al coronel de la Guàrdia Civil per demanar-li que sol·liciti informes sobre els mestres investigats als diferents posts d’aquest cos. No va ser fins a la reunió de 23 de juny que es van prendre les primeres decisions. Fins a la sessió del 8 d’agost totes les resolucions són favorables, la qual cosa vol dir que els mestres que apareixen a les llistes són autoritzats per continuar exercint la docència a les escoles públiques. En algun cas, però, la Comissió considera que la informació de què disposa no és sufucient i resol ampliar-la.

A l’Arxiu comarcal del Bages hi ha diversos documents que ens informen sobre l’actuació de Marín Peña al capdavant de la comissió de depuració de mestres de Barcelona. Així, en un document datat a l’agost de 1939 i signat per Marín Peña, la comissió reclama de manera urgent a l’alcalde de Manresa que li faciliti “la información solicitada sobre la conducta de los maestros de esta localidad”. També es conserven sengles documents en els quals la comissió demana a l’alcalde que lliuri el plec de càrrecs formulats per la comissió contra la mestra Vicenta Cuende Sierra i el mestre Pere Aloy Anell.

Resolucions negatives

Les resolucions negatives comencen a produir-se a partir de la sessió de 9 d’agost de 1939. Les primeres víctimes són Blas Barcos Orduña, mestre a Capellades, Josep Batlle Pinyol, mestre a Gurb, i Rosa Turró Valls, mestre a Aiguafreda. Pel que fa al senyor Barcos, la sanció consisteix en la separació del càrrec i la inhabilitació per a l’exercici de la funció docent, tant pública com privada. A Batlle se’l suspèn de sou per un any, se l’inhabilita per a l’exercici de la professió a Catalunya i també per a l’exercici de càrrecs públic i de confiança. En el cas de Rosa Turró, acusada de fer manifestacions de caràcter antireligiós i d’assistir a mítings i reunions marxistes, la sanció és el trasllat a una altra localitat.

En algun cas la Comissió descobreix que la persona expedientada està morta o malalta i pren decisions administratives que no tenen res a veure amb la seva funció depuradora.

El dia 10 d’agost l’acta de la sessió inclou, a més de la llista habitual de mestres rehabilitats, una resolució contra la mestra Carme Prió Benvingut. Prió va ser acusada “de profesar ideas de izquierda y marxistas con anterioridad al 16 de julio del 36; haber votado en la elecciones de febrero del mismo año a favor del Frente Popular; de haber impuesto durante la dominación rojo-separatista el saludo a sus alumnos con el puño en alto y exaltado en clase los éxitos del ejército popular”. La Comissió li aplica una sanció menor -“suspensión de empleo y sueldo de dos meses, traslado a otra localidad, al Figaró”- malgrat la gravetat de les acusacions (sic) perquè té en compte els informes favorables de les autoritats locals, la seva edat i el fet que el rector digui que era practicant de la religió. El mateix passa amb el senyor Enric Camps Gaspar, acusat de fer propaganda marxista, fomentar el separatisme, d’intentar eliminar l’ensenyament de l’espanyol de l’escola, de ser assessor dels rojos en la tramitació de la justícia de la localitat i de fer ensenyaments contraris a la moral.

Per contra, al senyor Martí Tauler Pruneda, mestre a Rubí, se l’inhabilita per a l’exercici de la funció docent, tant pública com privada, sota les acusacions de “proselitismo sectario y anticatólico, de professar idees separatistes i de ser membre d’Acció Catalana. En el seu cas concorre l’agreujant de ser membre de la maçoneria.

A partir del 12 de setembre les reunions se celebren a l’institut Menéndez y Pelayo. Les sessions són gairebé diàries i més llargues que les de l’estiu. A finals de novembre, però, la freqüència de les sessions es redueix. L’activitat de la comissió no s’atura quan arriba el Nadal, com no s’havia aturat tampoc a l’estiu. Les reunions continuen celebrant-se al Menéndez y Pelayo durant tot el curs 39-40. A la reunió del 31 de gener s’incorporen a la Comissió José Montagut i Eduardo Pascual, nomenats pel Governador civil a proposta del Jefe Provincial de Falange Española Tradicionalista. La freqüència de les reunions es redueix una mica, però l’activitat de la Comissió tampoc no s’atura l’estiu de 1940.

El resultat de tot aquest procés va ser que a la província de Barcelona van ser sancionats el 30% dels docents. D’aquests, el 14% van ser separats del cos de manera definitiva, un altre 14% van ser inhabilitats per a accedir a càrrecs directius i de confiança, i un 12%  van ser traslladats de localitat, la majoria fora de Catalunya. A això cal afegir el 17% de docents que ja no van intentar el reingrés a la docència.

Pel que fa a l’ensenyament privat, un document de 14 d’abril de 1939 de la comissió presidida per Marín Peña, conservat a l’Arxiu comarcal del Bages, estableix el procediment a seguir per aquells que vulguin continuar exercint la funció educativa.

Actes de les reunions del comitè de depuració de mestres de Barcelona

Document “El procés de depuració de mestres de Catalunya” dins del web de Memorial Democràtic