Inici \ Menéndez y Pelayo \ Fets i temes del Menéndez y Pelayo
Després de la guerra a cada província de l’estat es va constituir un comitè que tenia com a funció obrir expedient a tots els mestres de les escoles republicanes. El president del comitè de la província de Barcelona era el mateix falangista que havia estat nomenat director del nou institut Menéndez y Pelayo, i la majoria de les reunions es van fer a la seu de l'institut. Accés al text
El maig de 1939 els responsables de l’institut Menéndez y Pelayo van excloure diversos llibres procedents de la biblioteca del Salmerón per raons morals i polítiques. Entre els llibres exclosos hi ha alguns dels autors i llibres més importants de les literatures catalana i europea i del pensament il·lustrat sobre els quals s’han bastit les societats democràtiques. Accés al text
A finals de l’any 1941 es va descobrir que un dels dos conserges de l’institut es quedava els diners de les classes no obligatòries de les tardes. La investigació posterior va revelar que feia temps que el conserge es dedicava a robar material del centre. El personatge en qüestió va ser expedientat per l’institut i va acabar a la presó. Accés al text
La biblioteca del Menéndez y Pelayo estava formada originalment per llibres que provenien de la biblioteca del Salmerón i d’altres que romanien de Blanquerna. Des de llavors la biblioteca no ha part de créixer i s’ha convertit en un element important de la vida acadèmica del Menéndez y Pelayo. Accés al text
El cerimonial franquista de formar al pati abans de pujar a les aules, escoltar l’himne espanyol i hissar la bandera espanyol es va dur a terme a l’institut Menéndez y Pelayo fins l’any 75. Un bon dia es va acabar per l'acció valenta i unilateral dels alumnes. Accés al text
Al Menéndez y Pelayo el professor Alfonso Campos, de sòlida formació musical, va aprofitar la importància que atorgaven les lleis educatives a la musica en el marc de les activitats complementàries de les escoles i instituts, per organitzar concerts i formacions musicals de petit i gran format. Accés al text
El professor de física Josep Manuel Grifoll va ser detingut el febrer de 1979 i va estar empresonat sense judici a la presó Model de Barcelona durant quatre mesos. La reacció de l’alumnat i del professorat davant d’aquests fets va ser ben diferent. Accés al text
Al Menéndez y Pelayo cal distingir tres etapes pel que fa a l'ús de la llengua catalana: durant el franquisme la llengua vehicular era l’espanyol i ni tan sols hi havia classes de llengua catalana. Després de la mort de Franco i fins a finals dels 80 es viu una etapa de transició en la qual el català passa a ser assignatura obligatòria i va adquirint la condició de llengua vehicular. En una tercera etapa, a partir del 90, el català és la llengua vehicular de la majoria de les classes, de la gestió i administració del centre. Accés al text
La tarda del 23 de febrer de 1981 la notícia del cop d'Estat que estaven duent a terme diversos militars a diferents indrets de l'Estat espanyol va arribar també al Menéndez y Pelayo. la recepta contra la incertesa i la por va ser fer classe amb normalitat. Accés al text
La història d’un soldat d’Stravinsky va ser representada per un grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’institut Menéndez y Pelayo al teatre Franco Parente de Milà el maig del 2014. Després d'aquesta experiència va néixer la companyia de teatre de l’Institut Menéndez y Pelayo, El club dels actors morts, activa fins al 2020. Accés al text
El Menéndez y Pelayo va ser col·legi electoral del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017. Pares, mares, veïns, alumnes, exalumnes i professors van mantenir el centre obert i van fer possible que es dugués a terme la votació. Accés al text
El 12 de març de 2020 l'institut Menéndez y Pelayo, igual que tots els centre educatius de Catalunya, va cessar la seva activitat acadèmica i va tancar portes fins el 8 de juny. La causa va ser que un dia abans l'OMS havia decretat la pandèmia universal per covid. L'equip directiu del Menéndez relata com van ser aquells dies, en especial el 12 de març. Accés al text
La Fundació Bernat Metge és una de les iniciatives més importants i influents de la cultura catalana dels segles XX i XXi. Aquesta col·lecció de textos llatins i grecs, amb versió original i traducció al català, amb aparat crític i notes explicaticves, és la tercera col·lecció més important del món en nombre de volums publicats. Un professor de Blanquerna, Joan Petit, un de Salmerón, Eduard Nicol, i tres del Menéndez y Pelayo, Joan Casas Homs, Juli Pallí i Joan Castellanos, van col·laborar amb la Bernat Metge com a gestors o com a editors i traductors. Accés al text