Mestres de Blanquerna i de Menéndez y Pelayo a l'Obra del Cançoner Popular 

La Catalunya dels anys vint del segle XX era una societat d’una gran vitalitat. Dues de les iniciatives que ho posen de manifest són l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i la Mútua Escolar Blanquerna. Alguns dels mestres de les escoles de la Mútua van participar també en l'activitat de l'Obra del Cançoner. 

L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya s’inicià el 1922 i es desenvolupà durant quinze  anys fins a l’inici de la Guerra civil. El seu propòsit era aplegar totes les cançons populars catalanes, les que ja s’havien recollit i publicat, les que s’havien recollit però no s’havien publicat i les que encara quedaven per recollir. Els objectius de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya anaven més enllà del que el seu nom indica, ja que la seva activitat abastava tots els Països Catalans i no tan sols Catalunya, i, a més de cançons, també va fer aplec de danses, llegendes, refranys, jocs i instruments musicals.

L’alma mater del projecte va ser Rafael Patxot i Jubert. Patxot fou un mecenes nascut a Sant Feliu de Guíxols l’any 1872. Organitzà concursos per premiar obres musicals i estudis científics, socials i històrics. Amb els diners de l’herència de la seva cunyada, de la qual era marmessor, va crear la fundació Concepció Rabell i Cibils. Va ser aquesta entitat qui va finançar els dos grans projectes de Patxot, l’Estudi de la masia catalana i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.  La gestió del primer projecte l’encomanà al Centre Excursionista de Catalunya, i la del segon, a l'Orfeó Català. Així doncs, sota la direcció tècnica i la coordinació del mestre Francesc Pujol i de mossèn Joan Puntí, i la supervisió d’un consell consultiu, presidit per Felip Pedrell i integrat per Agustí Duran i Sanpere en representació del Centre Excursionista de Catalunya, Jaume Massot i Torrents, en representació de l’Institut d'Estudis Catalans, i Tomàs Carreras i Artau, en representació de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore, el Cançoner desplegà la seva tasca en tres línies diferents: els conscursos, les donacions i les missions de recerca.

De concursos se’n van convocar dos, un el 1922 i un altre el 1924. Pel que fa a les donacions, cal fer esment del Romancerillo catalán de Manuel Milà i Fontanals, el Romancer popular de la terra catalana de Marian Aguiló, el Cançoner Popular d’Aureli Campmany i les cançons recollides per  Joan Amades, Lluís Millet, Francesc Pujol i Eduard Toldrà, entre d'altres.

Les missions eren expedicions científiques formades per un especialista en lletres i un especialista en música, tot i que en alguna ocasió se'n va encarregar una sola persona. La primera de les missions es va dur a terme l'any 1922 i l'última el 1940. En total es van fer 66 missions, 65 entre 1922 i 1936 i una última l'any 1940. D'aquestes 66 missions, 52 van ser a Catalunya, 9 a les Illes Balears, 2 a Catalunya Nord, 2 al País Valencià, 2 a la Franja de Ponent, 2 a la Vall d'Aran i una a Andorra.  Alguna missió es va desenvolupar a més d'un d'aquests territoris. Aquestes 66 missions les van dur a terme 33 persones, de les quals quatre van ser, en algun moment de la seva vida,  mestres de Blanquerna i un va ser professor del Menéndez y Pelayo. Els quatre mestres de Blanquerna van ser Higini Anglès, Joan Llongueres, Joan  Tomàs i Palmira Jaquetti. El professor del Menéndez y Pelayo va ser Josep Maria Casas Homs.  

Higini Anglès va ser un dels capellans de Blanquerna i l'home de confiança d'Alexandre Galí. Feia formació religiosa i cant litúrgic des dels inicis de Blanquerna el 1924 fins a 1936 quan se'n va anar a Alemanya. Anglès va dur a terme la primera missió de l'Obra del Cançoner juntament amb un joveníssim Pere Bohigas. Aquesta expedició es va fer el juliol i l'agost de 1922 al Solsonès i el Berguedà. Aquell mateix estiu de 1922, entre el juliol i el setembre, Joan Llongueres i Joan Tomàs van fer junts la segona missió a diversos indrets de les comarques de la Selva i la Garrotxa. Joan Llongueres va ser el director musical de les escoles de la Mútua Escolar Blanquerna tots els anys de la seva existència, ço és, entre 1024 i 1939. Llonqueres va ser el fundador i el director de l'Acadèmia de Música de Barcelona, vinculada també a la Mútua. Joan Tomàs va fer classes a l'Acadèmica de Música de Barcelona entre 1929 i 1936, i fou mestre de música de Blanquerna entre el 1930 i el 1937. Llongueres no va participar en cap més missió de recerca, però Joan Tomàs va dur-ne a terme 23 entre 1922 i 1935 i va aplegar unes 10.000 cançons. Els seus companys en aquestes 23 expedicions van ser, a més de Joan Llongueres, Bartomeu Llongueres (dues vegades), Antoni Bonell (dues vegades), Esteve Albert (dues vegades), Joan Llongueres i Galí (una vegada) i Joan Amades (onze vegades). Set missions les va fer sense cap company.  Palmira Jaquetti va fer classes a l'acadèmia Monturiol d'història universal, llatí, gramàtica i literatura el curs 1931-1932. Jaquetti va participar en 14 missions de l'Obra del Cançoner entre 1925 i 1940. Els seus companys en aquestes expedicions van ser la seva condeixebla Maria Carbó (quatre vegades), el seu marit Enric d'Aoust (set vegades)  i la seva alumna  Mercè Porta (dues vegades). La missió de 1940 la va fer sola i per iniciativa pròpia. L’Obra del Cançoner havia cessat la seva activitat el 1936 a causa de la fugida a l’exili de Patxot.

Josep Maria Casas Homs va ser professor de llatí al Menéndez y Pelayo entre els anys 1946 i 1957, onze cursos sencers i dos mitjos cursos, el primer i l’últim. Abans de la guerra Casas treballà a les oficines de l’Obra del Cançoner copiant el material que arribava i que calia retornar. El seu company en aquesta tasca era el músic mallorquí Baltasar Samper. Va ser precisament amb Samper amb qui va fer la missió de 1925 a Mallorca, en la qual van recollir plegats més de mil cançons.   

El conjunt de l'Obra del Cançoner s'ha publicat en vint-i-tres volums sota el nom de Materials. Se'n van publicar tres abans de la guerra i la resta s'han publicat a partir de 1993 a càrrec de Josep Massot i Muntaner i editats per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.  En aquests vint-i-tres volums s'editen les memòries de camp de les missions, s'il·lustren aquestes memòries amb una selecta de melodies i de fotografies recollides a cada missió, es presenten estudis científics i comparatius sobre la substància musical del repertori recollit i s'homenatgen els musicòlegs que s’han distingit en la recerca de la cançó popular (Aguiló, Milà i Fontanals, Pedrell, etc.).

Arxiu de Secretaria de l’institut Menéndez y Pelayo

Pàgina web https://universpatxot.diba.cat/ca/totes-les-missions

Fulls d’història local: «Palmira Jaquetti a l’Escala» Ajuntament de l’Escala 2020