El referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017

Divendres 29 de setembre 

L’institut Menéndez y Pelayo va ser designat col·legi electoral unes setmanes abans del dia del referèndum. La setmana de la votació la Conselleria d’Educació es va posar en contacte telefònicament amb el centre perquè aquest li facilités les claus per poder celebrar la jornada electoral el dia 1 d’octubre. Un membre de l’equip directiu i un professor del centre, a títol personal, es van trobar amb un representant de la Conselleria a un bar proper a l’institut a migdia del divendres 29 de setembre i li van lliurar les claus de l'edifici. De tota manera, prèviament i per iniciativa pròpia, una treballadora de l'institut ja havia facilitat les claus a la Conselleria sense comunicar-ho a ningú.

Nit de divendres 29 de setembre 

Durant el vespre de dia 29, mentre es feien les classes de nocturn, un grup format per pares i mares, alumnes, exalumnes, veïns i els dos professors, Jordi Calsina i Albert Berrio, van ocupar el centre. En acabar les classes de nocturn, el director va constatar que no li seria possible tancar el centre com era la seva voluntat i va omplir un document facilitat per la Generalitat on explicava els fets i gràcies al qual quedava exhonerat de qualsevol responsabilitat en relació amb el que pogués passar a partir d’aquell moment. El director també va avisar els Mossos d'Esquadra i quan aquests van arribar van fer el primer atestat amb la declaració del director.

Dissabte 30 de setembre 

Els pares, mares, alumnes, exalumnes, veïns i professors que havien impedit el tancament van passar la nit del divendres 29 a les dependències de l'institut. El dia 30 el centre va estar igualment obert amb una gran afluència de ciutadans i veïns, que entraven i sortien, i facilitaven menjar i begudes als ocupants, com  també alguns llits plegables per passar la nit. No hi havia presència de ningú de la Generalitat. En teoria el que s'hifeia eren activitats de benvinguda dels alumnes nous i hi havia cartells que les detallaven.

Durant la nit del divendres i tot el dissabte, dia i nit, una patrulla dels Mossos d’Esquadra va visitar el centre diverses vegades i va omplir cada vegada un atestat en el qual s’identificava  els responsables del centre, els dos professors, i es feien constar quines eren les activitats previstes per a les hores següents. En la seva última aparició els policies van fer saber que tornarien al matí, però que si trobaven molta gent no actuarien.

Nit de dissabte 30 de setembre i matinada de l'1 d'octubre

La nit del dissabte molta gent volia quedar-se a passar la nit al centre, però els que s’havien erigit en responsables de les jornades van enviar tothom a casa a partir d’una certa hora i van fer una convocatòria a les 4.00 h de la matinada, per tal de garantir que en el moment de l’arribada de les urnes hi hagués tanta gent que si la policia hi acudia no pogués endur-se-les. 

En un moment determinat, un grup d'individus contraris a la celebració del referèndum, va voler assaltar l'institut. Es van apropar a l'entrada, van tirar ous, cridant i amenaçant d'entrar al centre. Es va produir una situació força tensa perquè algunes de les persones de dins de l'institut volien sortir al carrer a enfrontar-s'hi, però la resta van aconseguir persuadir-lesque no s'hi enfrontessin. Finalment, els individus de fora, després d'arrancar l'intèrfon de la porta i de fer un parell de pintades a la paret externa de l'institut, van decidir marxar. Les càmeres de l'institut van gravar les imatges que més endavant es van adjuntar a la denúncia que es va fer uns dies després. A les 4.00 h la ciutadania va anar acudint al centre de manera massiva. Plovia i la gent s’esperava al pati. 

Diumenge 1 d'octubre 

Cap a les set del matí van arribar les urnes entre els aplaudiments de la gent congregada. També va arribar dos funcionaris de la Generalitat, que duien el programari informàtic i que s’havien d’encarregar de l’organització i el desenvolupament de la jornada electoral. El sistema informàtic, però, va ser boicotejat de manera reiterada durant el dia i si es va poder votar en aquesta seu electoral va ser gràcies als coneixements i les habilitats informàtiques de dos alumnes. Cap a les 8.00 h del matí es va procedir a la constitució de les meses electorals. La majoria dels designats no hi eren i les meses es van constituir amb voluntaris. Quan van ser les 9.00 h no es va poder començar a votar a causa dels atacs informàtics. Una estona més tard, es van obrir les portes. Hi havia gent que feia cinc hores que esperava. Els primers a votar van ser les persones ancianes. La gent estava molt contenta i emocionada.

Poc després de l’inici de les votacions van començar a arribar notícies d’atacs de la policia espanyola a diversos col·legis electorals, d’urnes requisades i de persones ferides. Davant d’això un membre dels CDR (Comitès de Defensa del Referèndum) va encarregar-se de fer una formació bàsica en resistència pacífica per tal de saber com actuar si la policia espanyola volia requisar les urnes i aturar la votació. A migdia els responsables del col·legi electoral de l’escola J.V. Foix es van posar en contacte amb els del Menéndez y Pelayo per explicar que allà no s’hi podia votar per la caiguda del sistema informàtic. Es va acordar que redirigissin els ciutadans que anessin a votar al Foix cap al Menéndez y Pelayo, atès que la Generalitat havia decretat el cens universal, és a dir, que tothom pogués votar a tot arreu.

En dues ocasions es va pensar que la policia espanyola es disposava a assaltar el centre, però les dues vegades va passar de llarg. En aquests moments es pensava on amagar les urnes en cas que la policia entrés a requisar-les. Es va decidir de posar-les, si calia, a uns pots d'escombraries que hi havia darrera de la porta d'un lavabo de la planta baixa. Per accedir-hi hagués calgut tirar a terra dues portes tancades amb clau. Per evitar l'assalt, la gent es va situar a davant de la porta exterior del centre amb els braços alçats disposada a barrar el pas als escamots policials. Entre els disposats a resistir hi havia l’exconseller de cultura Ferran Mascarell i el parlamentari d’Esquerra Ernest Maragall. Després d’una d’aquestes falses alarmes va arribar una família que venia de la Conselleria d’Educació. L’home, que superava els vuitanta anys, tenia sang a la cara i explicava, consternat, que li havien pegat. També ens van explicar que havien vist com era agredida la consellera d’Educació, la senyora Clara Ponsatí.

A les 20.00 h es va tancar el col·legi i es va procedir a fer el recompte. Mentrestant, els responsables de l'institut, amb l'ajuda de molts participants al referèndum que encara no havien marxat, es van encarregar d'endreçar-lo i netejar-lo per tal de poder dur a terme les classes el dia següent, amb tota normalitat. Els resultats es van fer arribar a la Generalitat cap a les 22.00h  i pels volts de les 23.00 h els dos professors responsables van tancar el centre. En el moment de tancar, al carrer, quan es disposàvem a marxar i a tirar als contenidors unes bosses d'escombraries, on entre altres coses també hi havia les paperetes que havien sobrat, va aparèixer una parella de mossos d'esquadra. Van escorcollar les bosses d'escombraries que portàvem a les mans, sense trobar les paperetes (estaven molt avall) i van entrar a la sala d'actes de l'institut per comprovar que no hi havia cap indici del que allà s'hi havia produït. I, com que no van trobar cap prova del  suposat "delicte", així ho van declarar en el seu darrer atestat.  

Records personals dels professors Jordi Calsina i Albert Berrio