Un tros del Gimnasio Moderno de Bogotà a Blanquerna

Durant la confecció de l’inventari el curs 2017-2018 hom va trobar al despatx de direcció nou carpetes que contenen material didàctic d'una escola d'elit colombiana. el Gimnasio Moderno de Bogotà. Com va arribar aquest material fins al despatx de Galí? La resposta és clara: un pedagog i futur mestre de Blanquerna, Pau Vila i Dinarès, va ser director d'aquesta escola del 1915 al 1918.

L'any 1905, Pau Vila va fundar a Barcelona l'Escola Horaciana. La precarietat econòmica va fer que el 1912 aquesta institució desaparegués.  Vila, llavors, se'n va anar a Ginebra a estudiar a l’Escola de les Ciències de l’Educació gràcies a una beca de la Junta de Ampliación de Estudios de Madrid. Aquesta institució ginebrina, fundada per Édouard Claperède, formava part de l’Institut Rousseau i estava dedicada a la psicologia infantil. El 1913 Vila tornà a Barcelona i treballà durant un curs al col·legi Nou Mont d’Or de Manuel Ainaud. El 1914, per recomanació de Rafael Altamira, un pedagog alacantí vinculat a la Institución Libre de Enseñanza, Vila fou contractat per dirigir el Gimnasio Moderno de Bogotà. Vila dirigí el Gimnasio Moderno de Bogotà entre el març de 1915 i el desembre de 1917 i va posar en pràctica l’ideari pedagògic de l’escola Horaciana, millorat amb els coneixements i les experiències adquirides a l’escola d’Edouard Claperède i sense les dificultats econòmiques que havien dut Pau Vila a tancar l’escola que ell mateix havia creat a Barcelona el 1905.

Tot va començar quan un jove estudiant colombià, Agustín Nieto Caballero, va viatjar pels Estats Units i Europa per completar la seva formació i es va sentir atret pels mètodes i la filosofia pedagògica d’allò que s’ha anomenat l’Escola Nova. A Brussel·les Nieto va conèixer Rafael Altamira, Director general de Primera Ensenyança del Ministeri espanyol d’Instrucció Pública i format a la Institución Libre de Enseñanza de Madrid. Convidat per Altimira, Nieto va visitar Madrid, on va veure en acció els grans pedagogs de la Institución Libre de Enseñanza Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío. En tornar a Colòmbia el 1913 Nieto fundà, amb un grup de pares, una institució, el Gimnasio Moderno, als afores de Bogotà, amb el propòsit d’introduir a Colòmbia les noves idees pedagògiques que havia conegut a Europa. Per adaptar-se a les característiques específiques de Colòmbia Nieto reununcià a la coeducació, a la neutralitat religiosa, a l’autonomia dels alumnes, a la proximitat amb les famílies, però tenia ben clar que el Gimnasio Moderno seguiria les idees pedagògiques de Decroly, Dewey i Montessori. El primer director de la institució abandonà el projecte de seguida i Nieto es va adonar que necessitava mestres ben preparats per donar forma al projecte Per això es posà en contacte amb Altamira i aquest li va recomanar Pau Vila com la persona adequada per dirigir el seu projecte.

Vila acceptà l’oferiment i s’embarcà a Barcelona el febrer de 1915 acompanyat per la seva esposa, Emília Comaposada i Vendrell, i els seus dos fills. A Colòmbia s’incorporà a l’equip de Vila Miquel Fornaguera, un pedagog català de 21 anys, deixeble de Joan Bardina i seguidor d’Ovide Devroly, que havia arribat cinc mesos abans. El mateix Fornaguera explica, molts anys més tard, el 1971, com va ser la tasca que va dur a terme Vila i el seu equip a l’escola de Nieto:

“Dintre d'aquell local, que en aquell temps no era pas fet per allotjar-hi una escola però que sí era allunyat de la ciutat i al peu d'unes muntanyes, s'hi varen aplicar mètodes d'ensenyament que llavors, i encara avui, eren flors d'hivernacle: classes limitades a 16 alumnes, pavellons al jardí pels cursos de petits montessorians, els plans Decroly adaptats a aquell ambient físic i humà, vida a l'aire lliure, mobiliari còmode, relacions amicals entre mestres i alumnes i per damunt de tot el prescindir de l'encartronament dels programes oficials i el fer que els coneixements i els hàbits que es procuraven crear fugissin d'aquella fredor científica o utilitària que tan sovint maten el treball mentaI.

»Premis i càstigs foren suprimits i la qualificació mensual tenia solament el valor de mesura. Els textos memorístics varen ésser bandejats i foren una biblioteca de consulta i uns quaderns d'apunts i de treballs el «llibre» de l'alumne. En allò que fos possible els coneixements s'adquirien mitjançant l'observació directa i per diàleg en l'execució de treballs. La gimnàstica, els treballs manuals, el dibuix i el cant hi foren posats com a elements de formació tan importants com el que en diuen «assignatures». I per entrar al coneixement del medi que ens envoltava, sovintejaren visites a obradors, fàbriques, mercats, cultius, museus i excursions als vilarets situats a distints climes;”

L’any 1917 va arribar a Colòmbia Flora González, exalumna de Vila a l’Horaciana i que s’havia format a a Barcelona en el mètode Montessori, per dirigir el Jardí d’Infància. A finals d’aquell mateix any Vila renuncià al càrrec per discrepàncies amb la junta directiva i uns mesos més tard ell i la seva família tornaren a Catalunya. Tot i la ruptura, Nieto sempre va manifestar la seva admiració per Pau Vila:

“La estructura actual del Gimnasio debe mucho a un trabajador español: Don Pablo Vila. Sólo tres años trabajó con nosotros, más lo hizo con tal intensidad que ninguno aquí podrá olvidarse de él [...] El señor Vila organizó de manera vigorosa y científica los elementos un tanto caóticos que fueron puestos en sus manos. Lo hizo con el ardor apostólico que había mostrado en sus ensayos educacionales de Barcelona y que había robustecido su estadía en el Instituto de Ciencias de la Educación de Ginebra. Dio unidad al profesorado con sus conocimientos y su prestigio de auténtico maestro. Hizo que los trabajos manuales y el dibujo y el canto se presentaran a la conciencia de todos como instrumentos indispensables en la formación armónica del niño. Fue él quien con más ahínco luchó por el acercamiento de los padres de familia al colegio. Mucho más hizo el señor Vila en su permanencia de tres años entre nosotros. Trabajaba a toda hora; se preocupaba por los más nimios detalles en la educación de los muchachos. Era el ejemplo vivo de lo que debe ser un maestro.”

El curs 1924-1925 Pau Vila s’incorporarà a Blanquerna en qualitat de director de l’Acadèmia Monturiol, la secció de batxillerat de la Mútua. La descoberta al que havia estat el despatx d’Alexandre Galí dels materials didàctics elaborats per mestres i alumnes del Gimnasio Moderno de Bogotà ens fa pensar que l’experiència colombiana de Vila devia tenir alguna influència en l’estil i la pràctica pedagògica de Blanquerna.

IGLÉSIES, Josep Pau Vila. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 1981

RAMOS ALTAMIRA, Ignacio Don Rafael Altimira y -Cravea y los inicios del Gimnasio Moderno de Bogotá. Agenda cultural Gimnasio Moderno. biblioteca y centro de documentación. Bogotà

FORNAGUERA, Miquel. L'obra d’en Pau Vila a Bogotà com a director del “Gimnasio Moderno”. Miscelània Pau Vila, 1975.

NIETO, Agustín, Una escuela, Bogotá: Fondo de Publicaciones del Gimnasio Moderno, 1966

Documentació Gimnasio Moderno de l’institut Menéndez y Pelayo