L'Acadèmia de Música de Barcelona

La creació de l'Acadèmia

La creació de l’Acadèmia de Música de Barcelona va ser una iniciativa conjunta de Joan Llongueres i Banca Selva. Fent servir la seva posició preminent dins la institució, Joan Llongueres va proposar a la Mútua Escolar Blanquerna la creació d’aquesta Acadèmia de Música. La Junta de la Mútua va aprovar-ne la creació a la sessió de 9 de desembre de 1929.

L’Acadèmia va desenvolupar les seves activitats a les dependències de les escoles de la Mútua Escolar Blanquerna, primer al carrer Provença i després a la Via Augusta. Com a contrapartida per la cessió dels locals, l’Acadèmia es va comprometre a diverses coses. La primera era que a la junta de l’Acadèmia hi hauria dos representants de Blanquerna. Una altra era que l’Acadèmia havia de reservar una part de la matrícula als alumnes de Blanquerna i que havia de fer un preu especials per a ells. L’acord fundacional també establia que l’Acadèmia es faria càrrec de les classes de música de Blanquerna. Els encarregats de fer-ho van ser Joan Llongueres i Joan Tomàs. A més, bona part del professorat de l’Acadèmia va participar a les sessions musicals vespertines que organitzaven regularment les acadèmies Monturiol i Elisenda de Blanquerna.

Les matèries de l’Acadèmia i els professors que les impartien eren els següents:

Solfeig, teoria, lectura a vista, dictat i transport: Joan Llongueres, Joan Tomàs, Montserrat Campmany, Magdalena Solé i Blanca Selva

Harmonia, ontrapunt i composició: Blanca Selva i Joan Massià

Piano: Blanca Selva, Magda Solé i Blanca Morera

Violí: Joan Massià, Carme Petit i Miquel Casas

Viola: Frances Musolas

Violoncel: Pere Marés i Trinitat Brunet

Covalització i cant coral: Concepció Callao

Orgue: Francesc Riba

Guitarra: Joan Parras del Moral

Rítmica: Joan Llongueres

Aquesta és la llista que proporciona l’Anuario Musical de España de l’any 1930. Josep Masabeu, al seu llibre sobre Galí i Blanquerna, hi afegeix algunes altres matèries i professors. Les matèries són aquestes: Música “da Càmera”, Història de la Música, Anàlisi Musical, Cant Gregorià i Conjunt instrumentals. I els professors són Dolors Gaspar, Elisa Dorgebray i Isabel Guixà. És probable que aquestes matèries i professores no figuressin en el pla d’estudis i la plantilla inicials, que són els que recull l’Anuario Musical.

La sessió inaugural

Durant el mes de desembre de 1929 o el de gener de 1930 es va celebrar la sessió inaugural de l’Acadèmia de Música de Barcelona. La Revista Musical Catalana, en la seva edició de gener de 1930, presenta aquesta sessió com una activitat de l’Acadèmia Monturiol, la secció de batxillerat de Blanquerna.

L’article de la Revista diu que la sessió va començar amb un parlament del director de l’Acadèmia, el mestre Vicenç Maria de Gibert. Això entra en contradicció amb el que diu l'Anuario Musical de España del mateix any, segons el qual el director era Joan Llongueres. Una explicació plausible d’aquesta contradicció seria que fossin directors tots dos de manera consecutiva, primer De Gibert i després Llongueres. Una altra, és que ostentessin càrrecs de direcció diferents.

Sigui com sigui, De Gibert parlà a l’acte sobre la nova escola, sobre els seus objectius i els seu esperit. La sessió continua amb un concert dividit en dues parts:

Primera part:

Variacions per a violoncel i piano de Mozart, interpretades per Pere Marés i Joan Gibert

Cançons de Joan Gibert, Baltasar Samper, Vicenç Maria de Gibert, Joan Llongueres i Amadeu Vives, interpretades per Concepció Callao (veu) i Joan Gibert (piano)

Obres per a guitarra de Ferran Sors, Costa i Frances Tàrrega, interpretades per Joan Parras del Moral

Segona part:

Mozart per a violí i piano de Mozart, Pugnani, Rameau i Francoeur, interpretades per Joan Massià (violí) i Blanca Selva (piano)

Sardana de Juli Garreta, interpretada al piano per Blanca Selva

El sistema d'aprenentatge

L’Acadèmia de Música de Barcelona tenia un caràcter propi molt marcat, que li venia donat per la seva voluntat de posar en pràctica i de difondre el mètode francès en l’ensenyament del piano i el mètode Jaques-Delcroze d’aprenentatge de la música a través de la rítmica. El pare de l’escola francesa de piano va ser Vincent d’Indy, president d’honor de l’Acadèmia, de qui Blanca Selva va ser deixeble a Paris.

A partir del mestratge de d’Indy, Selva desenvolupa el seu propi mètode, que és el que aplica a l’Acadèmia. Selva, no volia formar virtuosos sinó músics i considera que l’objectiu del pianista no ha de ser la perfecció formal sinó la bellesa. Ara bé, al mateix temps, el mètode i la pràctica pianística de Selva es fonamenten en l’agilitat física i rítmica de l’intèrpret. 

Pel que fa a la rítmica i al mètode Delcroze, l’Acadèmia en fou un dels difusors, ja que tres dels seus professors, Llongueres, Selva i Tomàs, l’aplicaven en les seves classes de música.

MASABEU TIERNO, Josep Alexandre Galí i la Múta Escolar Blanquerna Associació Blanquerna, Barcelona 1989

Història de l’educació musical a Catalunya Àngels Arnaus, Cèsar Calmell, Reina Capdevila, Santi riera (coord) Biblioteca de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura 2023

Potcast Blanca Selva Catalunya Ràdio El taller del luthier

Revista Musical Catalana volum XXVII núm. 313 Barcelona 1930

Anuario musical de España Barcelona 1930