Qui som

Els redactors i creadors d'aquesta pàgina web i de l'Associació Amics de Menéndez, Salmerón y Blanquerna, que n'és la impulsora, som Albert Berrio i Josep Maria Serraviñals, docents de l'institut Menéndez y Pelayo. Abans que nosaltres i al costat nostre hi ha nombroses persones que han treballat i continuen  treballant en la recuperació i la conservació de la memòria i el patrimoni de l'institut Menéndez y Pelayo i de les altres escoles i instituts de Catalunya i de la resta dels Països Catalans.

Aquest web és una eina pensada perquè cada centre docent pugui emprar-la per fer visible la seva pròpia història. Tot el conjunt d'experiències, exposades amb aquest marc comú proporcionaria una visió global d’un gran patrimoni, encara avui ignorat o menystingut, que contribuiria a explicar la realitat del nostre país.

La creació de l’Associació d’Amics de Blanquerna, Salmerón i Menéndez, el 7 de novembre de 2021, té com a objectiu aplegar el coneixement acumulat per part d’exalumnes i exprofessors, recollir i conservar tot tipus d'informació relativa a la història d'aquestes tres institucions i fer-ne divulgació amb xerrades i conferències, documentals, publicacions etc. Aquesta pàgina web ha de servir per fer visible tot aquest capital de coneixement.

Comencem aquest projecte des de l’Institut Menéndez y Pelayo, abans Institut Salmerón, el centre educatiu que coneixem i que volem explicar. Alhora, posar en valor l’edifici de l’antiga Mútua Escolar Blanquerna i fer surar tota la seva història era una assignatura pendent de les generacions que hem heretat aquest patrimoni. En definitiva, és necessari fer visible i fer conèixer la història d’unes institucions que han estat el reflex dels altibaixos d’aquest país en el qual ens ha tocat viure.

L'any 1984 el seminari d'Història va fer un vídeo per commemorar el 50è aniversari de la fundació de l'institut Nicolás Salmerón i del seu successor, el Menéndez y Pelayo. El documental està fet amb video VHS i en la seva realització hi van participar professors del seminari d'Història com Ana Farré, Joan Roig i Vicenç Atanes, i alumnes. 

L'any 1998 es va editar un quadern commemoratiu dels 50 anys de la finalització del batxillerat de la promoció de 1948. El document va ser realitzat pels antics alumnes i conté textos i fotografies dels alumnes de la promoció, i informació sobre l'acte que es va celebrar el 6 de juny de 1998. També forma part del quadern un text d'història del centre fet per Lluís Sarrado a partir de les actes dels claustres. 

El 1997 s'havia celebrat la IIa trobada d'antics alumnes del Salmerón i el 1999 es va pubicar el quadern "L'institut Salmerón en el record dels seus antics alumnes". El document aplega dibuixos de l'edifici del Salmerón fets per Marian Pinyol, parlaments i textos escrits de diversos antics alumnes, fotografies d'alumnes i professors del Salmerón i un extens reportatge sobre l'acte que es va fer el 27 de novembre de 1997 al restaurant Roncesvalles de Barcelona. 

El curs 1999-2000 el centre, dirigit en aquell moment per Lluís Sarrado, va fer un homenatge a Blanquerna, que va consistir a col·locar la placa que hi ha al pati, on es recorda que l'edifici havia estat la seu de la Mútua Escolar Blanquerna. L'acte va tenir com a convidades d'honor les antigues alumnes de Blanquerna Marta Mestres i Montserrat Segarra.

A finals dels anys noranta, l’estat de l’edifici de l’institut Menéndez y Pelayo ja presentava un conjunt de patologies que feien imprescindible portar a terme intervencions de rehabilitació que anaven més enllà del manteniment necessari per al seu funcionament. A la segona meitat dels anys seixanta s'havia iniciat la construcció del gimnàs, la sala d’actes, el pàrquing i l’ascensor. Aquestes obres van suposar l’enderrocament d’un element singular del complex que era la graderia semicircular de Mestres Fossas, que hi havia en un extrem del pati. Les obres, que també van comportar una nova ampliació de l’edifici per l’ala est, no es van acabar fins l’any 1976.

Durant els cursos 1996-1997 i 1997-1998 es van fer reformes importants -reubicació de la planta baixa- a partir d'un projecte de major abast que, amb visió global, plantejava una redistribució d'espais que no es va acabar de portar a terme. Tampoc no es va intervenir en el vell edifici de Blanquerna, que havia envellit i presentava signes evidents de degradació.

Essent director Lluís Sarrado es va traslladar la demanda d'intervenció en l'edifici, als serveis tècnics del Departament d’Ensenyament. En resposta, es va arribar a insinuar l'amenaça de tancar el centre i convertir-lo en una residència d’avis. Davant d'aquesta situació, determinats docents van impulsar una primera tasca de reconeixement i revalorització de l’edifici, a través de Treballs de Recerca centrats en la rehabilitació i l’establiment de nous usos en sectors concrets de l’edifici: d’aquells anys són TR dels alumnes Irene Fitera (2000-2001) i Damià Garcia (2001-2002), tutorats per Josep Maria Serraviñals, i Mateo Fumero (2003-2004), tutorat per Lluïsa Viladomiu.

En paral·lel, l’any 2002, aquests professors van proposar la creació d’una Comissió de Manteniment que hauria de detectar les patologies de l’edifici, que es va formalitzar en la Comissió Tècnica (COTEC), el 2003, amb el suport de la Secretària, Núria Pinós i el director, Lluís Sarrado. Fruit del treball d’aquesta comissió es va confeccionar una relació detallada de les patologies que va servir de justificació a la sol·licitud al Departament d’Ensenyament la programació sistematitzada de diferents obres de manteniment.

El resultat de les gestions va ser una programació d’obres Departament d’Ensenyament amb un pressupost de 120.000 €, a partir d’un projecte que contemplava l’enderroc del cinquè pis de l’edifici. La intervenció dels dos docents esmentats davant el cap de patrimoni de l’Ajuntament, Jordi Rogent va fer que es presentés a la primera visita d’obra prèvia a la intervenció, on va manifestar la seva oposició a aquell enderroc i va demanar una rehabilitació que fos respectuosa amb la consideració patrimonial de l’edifici.  Finalment, aquella intervenció va ser posposada, i es va aturar qualsevol tipus d’intervenció en el RAM (obres de reforma, adequacions i millores) en la part històrica de l’edifici. Per contra, es fa ver un arranjament de la coberta de la Sala d’actes, que presentava diverses patologies d’humitats i un aïllament tèrmic deficient.

El gener del 2004 es va produir un petit  despreniment de l’arrebossat de façana. El mes de març, la Comissió Tècnica del centre va renovar les demandes de manteniment i, finalment, es va produir una visita tècnica el mes d’abril. Posteriorment, el curs 2005-2006 es va preveure la rehabilitació del cinquè pis, que es va poder anunciar en la reunió de preinscripció del curs 2006-2007. En paral·lel, amb la idea de conèixer i restaurar el cromatisme original de l’edifici, JM Serraviñals va proposar l’elaboració d’una carta de colors a Joan Casadevall, de Gabinet del Color, que el centre va finançar pel seu compte l’any 2005. 

Durant els cursos 2006-2007 i 2007-2008 es va dur a terme la tasca ingent de llegir les actes de tots els claustres que van tenir lloc al centre entre els anys 1933 i 2008, i de redactar el document "Breu història de l'institut d'Ensenyament Secundari  Salmerón-Menéndez y Pelayo segons les actes dels claustres (1933-2008)". Sabem que va treballar molt en alquest document la professora d'història i antiga secretària, Anna Farré, però desconeixem qui més hi va participar. 

Finalment, el departament d’Ensenyament va encarregar a l’arquitecte Eduard Calafell un projecte de rehabilitació integral de l’edifici, que es va portar a terme entre 2007 i 2009, sota la seva direcció. Aquella intervenció, amb una inversió notable notable, si bé va actualitzar els estandards de seguretat i de confort de l'edifici d'acord amb les normatives del moment, també va suposar la supressió d'elements originals. En aquest sentit, cal lamentar la desaparició de les finestres originals de façana, un disseny notable de Jaume Mestres que permetia i facilitava la ventilació de les aules millor que no pas les instal·lades de bell nou. Igualment, van ser suprimits els portals vidriats dels passadissos de l’edifici, que permetien una compartimentació i certa regulació acústica. Per altra banda, el muntatge vist de diferents conductes d'instal·lacions alteren la visió espacial dels passadissos, que s'havia mantingut intacta. En canvi, en alguns elements renovats o de nova construcció -escales i determinats tancaments interiors- es va seguir o interpretar l'estètica original dels anys trenta. En síntesi, la intervenció, que es va beneficiar de la funcionalitat del disseny de Mestres i Fossas, no es pot dir que fos del tot respectuosa amb la condició patrimonial de l'edifici en els aspectes esmentats.

Durant el curs 2008-2009 es va celebrar el 75è aniversari del centre, dirigit en aquell moment per Viceç Atanes, del departament de Geografia i Història, que ja havia participat activament en la realització del vídeo del cinquantenari. La commemoració va tenir com a fites més destacades la celebració d'un acte a la sala d'actes en què hi han participar antics alumnes i antics professors tant de Salmerón com del Menéndez y Pelayo i la realització d'un video en DVD sobre la història de l'institut i sobre l'acte del cinquantenari. 

Les obres de reforma de l'edifici (2008-2010) van alterar considerablement la vida de l'institut, que va seguir la seva activitat docent sense suspendre les classes, i bona part de les aules es van ubicar en l’espai de la Sala d’actes de manera provisional. Si bé durant aquella etapa es van perdre alguns elements significatius del mobiliari històric que encara es conservava, se'n va poder fer una reserva de cara a la seva salvaguarda. Aquesta gestió, liderada per Marta Ponti, professora d'idiomes del centre, va desembocar en la creació de l’Aula històrica al cinquè pis, un espai que va condicionar acuradament -en l'enllumenat i el cablejat elèctric d'època, per exemple- amb mobiliari i objectes procedents de la Mútua Escolar Blanquerna, l’institut Salmerón i l’institut Menéndez y Pelayo. L’aula històrica permet iniciar els alumnes en la història de l’educació a partir de l’anàlisi dels objectes que són en aquest espai.

Des d’aquell curs 2010-11, es va editar el quadern Arkeodidàctica 8 “Educar i aprendre en temps de la República. Un passeig per la història de l’Institut Menéndez y Pelayo” per mitjà del qual l’alumnat de 1r d’ESO de l’institut estudia la història de Catalunya des de la República fins als nostres dies, la transformació del barri de Sant Gervasi i algun dels seus veïns il·lustres (Joan Maragall, Mercè Rodoreda, Antoni Tàpies). Arkeodidàktika va ser elaborat per Marta Ponti i Antoni Bardavio en el marc del  projecte “L’escola adopta un monument” i va ser coordinat des del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la UAB (CEPAP).

A partir del curs 2011-2012 es va constituir un grup de treball format pels docents Marta Ponti, Albert Berrio i Josep Maria Serraviñals, retornat al centre després d’una excedència. Es van marcar com a objectius dissenyar, divulgar i implementar el projecte de museïtzar la història de l’institut, amb el suport de la directora, Concha Fernández Martorell. Entre octubre i novembre de 2011, la historiadora Eva Pascual Miró va fer una primera revisió i posada en valor del mobiliari històric, i es va procedir a una reubicació dels diferents elements en funció de les seves característiques, en diferents espais de l’edifici. Una primera tasca de revisió de la història de l’institut va fer possible una incipient museïtzació centrada en aquest mobiliari i en uns plafons explicatius que es van situar de manera cronològica el llarg de l’escala principal, l´únic element arquitectònic de l’edifici de Blanquerna que es conserva intacte i serveix d’itinerari per explicar la història de l’Institut i de l’educació a Catalunya des de la República a la transició democràtica, passant pel franquisme. Hi tenen un lloc destacat Jaume Mestres Fossas, l’arquitecte de l’edifici, i Alexandre Galí, director de la Mútua Escolar Blanquerna. 

Per explicar a la comunitat educativa i a la ciutadania la història de l’institut i l’itinerari museístic es van editar 3000 tríptics que expliquen l'important paper educatiu del centre escolar durant la República quan era la Mútua Escolar Blanquerna, i l'estroncament de les idees de democràcia i participació quan el Franquisme va expropiar la Mútua i l’edifici va passar a ser la  seu de l’institut Menéndez y Pelayo. El dia primer de març de 2012 es va fer la presentació de la museïtzació de l’institut, amb el nom “Un edifici, dues històries”. L’acte va comptar amb la presència dels regidors Puigdollers i Ardanuy, del gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Manual Blasco i la directora de Centres, Carme Massa; de la directora general d'Educació Secundària i Batxillerat, Teresa Pijoan, de Joan Roca, director del MUHBA etc. Va ser un èxit inesperat, sobretot per la idea central d’explicar la història del país a partir de la pròpia de les institucions educatives que han marcat la vida de l’edifici: La Mútua Escolar Blanquerna i l'institut Nicolás Salmerón, anomenat posteriorment Menéndez y Pelayo.

El curs 2014-2015 es va encetar una línia de treball nova relacionada amb els objectes de ciència que hi ha a l’institut. La coordinadora d’aquest projecte va entrar en  contacte amb el Centre d’Història de la Ciència de la UAB i aquest va dissenyar el projecte “Un recorregut pel patrimoni científic de l’institut Menéndez y Pelayo” que es va presentar, sense èxit,  a la convocatòria general de subvencions 2015 de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. La coordinadora també es va posar en contacte amb Tura Puigvert, responsable de la direcció científica de l’exposició “Ciència viscuda. L’ensenyament de les ciències experimentals a través dels objectes” que es va poder veure a Mataró, per tal d’establir alguna línia de col·laboració amb ella. 

El documental realitzat el curs anterior es va passar dues vegades durant el curs, una per als alumnes de primer d’ESO, en el marc del Treball de Síntesi, i una altra per a un grup d’estudiants de la ciutat de Montpeller que eren a Barcelona per estudiar la guerra civil espanyola. Les visites al centre d’instituts francesos és fruit de la col·laboració del centre amb l’organisme de la Generalitat Memorial democràtic. Igual com s’havia fet el curs anterior, els alumnes i professors  francesos van visitar també el museu de l’institut. 

El curs 2015-2016 es va fer una segona edició revisada del quadern Arkeodidaktika 8 “Educar i aprendre en temps de la República. Un passeig per la història de l’institut Menéndez y Pelayo”. Per la seva banda, la coordinadora del projecte, Marta Ponti, va participar en les V Jornades d’Educació i Arxius organitzades per la UB el 23 d’octubre de 2015 amb la ponència “Les fonts orals, escrites, materials i iconogràfiques de l’Institut Menéndez y Pelayo i dels centres educatius de la XEHB”.  Una altra activitat docent la van portar a terme els professors Jordi Llorens i Albert Berrio van a dur a terme un treball exhaustiu d’investigació a partir dels llibres de comptabilitat, inventaris, actes de claustre, actes de notes i llibres de possessió a fi de conèixer i comparar la composició del claustre de professors de Salmerón amb el dels primers anys de Menéndez. 

Durant el mateix curs, amb la voluntat d’iniciar la museïtzació dels objectes de ciències es va contactar amb la directora del Museu Blau per demanar la col·laboració d’aquesta institució en la museïtzació dels objectes històrics de ciència. També es va voler donar un impuls a la restauració dels mobles antics i es va establir un conveni de pràctiques de restauració de mobiliari amb l’Escola de restauració d’antiguitats de l’Associació d’amics de les antiguitats per a la restauració del patrimoni educatiu, a través del seu director, el senyor Albert Sangenís, per restaurar mobiliari i objectes històrics amb alumnes en pràctiques de l’esmentada escola. Aquest any es van restaurar dues taules noucentistes, una tauleta decó i una cadira. Per la seva banda, el professor jubilat Javier Urizarna va restaurar un armari noucentista de 1923, corresponent a l’època de Blanquerna (1923).

L’explotació didàctica del museu durant el curs 2016-17 va consistir en una gimcana per l’Institut-Museu en el marc del crèdit de síntesi de primer d’ESO. El curs següent (2017-18) es desenvoluparia el el treball globalitzat anomenat “Un còmic amb història”amb els grups de primer d’ESO. El tema d’aquest treball era l’institut durant la guerra civil espanyola i tenia la col·laboració del dibuixant Oriol Garcia Quera. Com a font d’informació principal es va fer servir el documental “Ensenyar a aprendre. De la Mútua escolar Blanquerna a l’institut Menéndez y Pelayo”.

A partir d’aquí, un seguit d’iniciatives van servir per iniciar una tasca d’aprofundiment en la història de l’institut i en la divulgació d'aquesta entre l’alumnat. El curs 2012-13 es va portar a terme el Projecte Aprenentatge i Servei de la Fundació Bofill que va proporcionar un ajut per a la recollida de fonts orals i l'elaboració posterior d’un vídeo orientat a la recuperació de la memòria històrica a través de la memòria oral i la comunicació intergeneracional. Amb el suport d’Amics de la Unesco i el seu programa Diversacat VIII, edició 2012-13, el projecte va permetre realització del vídeo “Ensenyar a Aprendre”, sota la direcció del cineasta portuguès Pedro Madeira,. Entre octubre i març de 2013 es va formar els alumnes en l'àmbit de la història de Catalunya, i  es va fer un taller a càrrec de Pedro Madeira. Entre abril i juny de 2013 es va dur a terme la realització i filmació d’entrevistes a exalumnes, el buidat, muntatge i edició del vídeo-documental. El mes de juny de 2013 se’n va fer la presentació Sala d’Actes i, també es va projectar en la IX Jornada de premis literaris Amics de la Unesco i Documentals DiversaCat. El dia 11 de juny es va presentar a CosmoCaixa. En un context de difusió del projecte en mitjans de comunicació va ser objecte d’un reportatge de BTV el juliol de 2013. En paral·lel, es va fer l’explicació del projecte en una jornada de formació per a Centres de Recursos Pedagògics del Departament d’Ensenyament i es va presentar a l’Ateneu Barcelonès el 28 de maig 2014, on es va fer un passi del documental i es va disposar, una vegada més, de la presència d’exalumnes de Blanquerna.

El mateix curs 2012-13, en aquell context de revalorització patrimonial, l’edifici de l'institut va ser objecte de treball d’exploració d’espais, llum i formes, des dels detalls més antics fins als elements més recents, per part d’un grup d’alumnes sota la direcció del fotògraf Ferran Freixa, amb el resulat d’un reportatge fotogràfic, dintre del programa Fotografia en Curs. El curs següent, el mateix programa va facilitar un taller de fotografia amb el fotògraf Joan Villaplana, on els alumnes van fer una exploració del moviment i la captació del temps a través de la càmera, en escenes i escenaris del propi institut. Per altra banda, els ciutadans han tingut ocasió de visitar el museu en les diverses jornades de portes obertes organitzades el centre en el marc de les jornades Open House dels anys 2013 i 2014.

El 30 de gener de 2014 va tenir lloc a l’institut un acte de Memorial Democràtic en motiu del dia de la Pau  en el transcurs del qual es va fer un passi del documental Ensenyar a aprendre i es va fer un col·loqui amb exalumnes de Blanquerna. El mateix any, el 7 d’abril, va haver la visita d’un grup de professors, alumnes i professionals del  Lycée Eugène Delacroix de Drancy (França) interessat en la Guerra Civil (7 d’abril 2014). En la preparació d’aquesta visita hi van participar molt activament la professora Rosa Castanyer i els seus alumnes de primer de batxillerat, que havien traduït al francès una part del documental Ensenyar a aprendre. Els convidats van veure la part del documental referent a la guerra del 36, van mantenir un col·loqui amb dos exalumnes de Blanquerna i van fer una visita guiada pel museu del centre.

Durant el curs 2011-2012 l’institut Menéndez Pelayo va iniciar converses amb altres centres educatius històrics i es va crear la Xarxa d'Escoles Històriques de Barcelona (XEHB), a partir d'un Grup de Treball integrat per docents de diferents centres públics creats abans de l'any 1939. L’objectiu va ser l’ aprofitament didàctic del patrimoni escolar d’aquests centres i l'elaboració de material per treballar la història a partir d’aquest patrimoni. Després d’una primera posada en comú de les activitats de cada centre es van iniciar activitats de formació i assessorament per diferents especialistes en la matèria, i es va establir l'objectiu final de la XEHB: Impulsar la documentació i conservació del patrimoni escolar de la ciutat de Barcelona per la seva difusió didàctica. 

La participació de l’Institut Menéndez y Pelayo en la XEHB va ser activa des del primer moment, amb la voluntat d’obrir camí a noves experiències en la divulgació del patrimoni escolar del país. En aquest sentit, els docents impulsors vàrem plantejar la necessitat de crear un Museu de l’Educació de Catalunya. La proposta la varem posar damunt la taula d’algunes institucions públiques (Ajuntament de Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, etc). La dificultat de gestionar i tirar endavant la iniciativa i la diversitat de criteris observats ens va fer decidir a tirar pel dret amb l’objectiu d’obrir camí i exposar una proposta possible.

La dedicació exclusiva de l’anterior directora Concha Fernández Martorell va permetre la realització d’un inventari exhaustiu de tota la documentació i objectes que poden ser d’interès per a la reconstrucció de la història de l’institut i que són susceptibles de ser integrats al museu de l’institut. L’inventari inclou fotografies de tots els objectes i documents i llistes elaborades amb el criteri del lloc on es troba actualment dipositat el material. Disseny d’una fitxa per a catalogar els objectes inclosos a l’inventari.

Amb el suport del nou director, Fede Caudet, es va plantejar la remodelació del museu de l’institut. A proposta d'Albert Berrio es va iniciar el treball amb el dissenyador Enric Franch, especialista en museus i exposicions, per a l’elaboració d’un projecte de museïtzació de l’institut que integri en un sol discurs els diferents materials i recursos elaborats al llarg dels anys pel grup de treball d’història de l’institut i pels professors i professores que van treballar en aquest àmbit abans de la constitució de l’esmentat grup de treball. El treball amb el dissenyador Enric Franch per a la realització d’un pla director per al museu de l’institut Menéndez y Pelayo, va continuar desenvolupant-se els anys posteriors, tot orientant-lo per tal que que pugui ser aplicable als altres centres de la Xarxa d’escoles històriques.

Durant aquell temps es van fer diverses entrevistes amb persones vinculades a Blanquerna, Salmerón o Blanquerna, i es va fer una petició de col·laboració als exalumnes i les famílies de l’antic institut Salmerón per tal de aplegar informació sobre aquest centre o generada per aquest centre, fruit de la qual va revertir a l’institut material inèdit (col·leccions de Carmen Pellicer i Alfons Notó). En paral·lel, es van fer diverses visites guiades a l’institut per part de grups de persones interessades i d’exalumnes de Menéndez y Pelayo i Blanquerna. En el marc del programa Servei a la Comunitat del Departament d’Ensenyament un grup d’alumnes de 4ESO i el professor Albert Berrio preparen i duen a terme una activitat que consisteix a fer visites guiades per l’institut amb explicacions de tipus històric. L’activitat està inclosa en el programa del centre cívic Vil·la Urània.

Aquests anys van servir per analitzar i classificar diferent documentació conservada, en part, localitzada durant la realització de l’inventari durant el curs 2017-2018. Entre tots aquests documents destaquen els que fan referència a l’estada de Pau Vila a Colòmbia com a director del Gimnasio Moderno de Bogotà, els relatius a l’expedient obert al un conserge de l’institut dels anys 40 o els diferents plànols que permeten de fer un seguiment a l’evolució constructiva de l’edifici. En un sentit docent, en el marc del programa Servei a la comunitat del Departament d’Ensenyament un grup d’alumnes de 4ESO dirigits pel professor Josep Maria Serravinyals van iniciar la confecció del catàleg de les peces incloses a l’inventari del curs 17-18. 

La necessitat del manteniment del mobiliari històric que conserva el centre i que es troba plenament en ús va aconsellar l'establiment d'un programa de restauració que està finançat amb els recursos limitats de mateix l’institut.  D’aquesta manera es van començar a restaurar les cadires de la Sala de Professors. 

L’etapa més recent s’ha centrat en l’organització documental del material conservat -imatges, mobles, llibres, etc. La confecció d’un catàleg ha permès iniciar la sistematització de l’organització tot el material disponible. S’han establert tres grans tipus de fitxes. Per una banda, les fitxes d’imatges i objectes permeten una catalogació clàssica de tot el material. En paral·lel, s’han creat fitxes destinades a personatges, destinades a recollir la informació de les perones que han pogut tenir un paper destacat en la vida de les tres institucions Blanquerna, Salmerón i Menéndez y Pelayo. Finalment, un tercer tipus de fitxes recull els esdeveniments, fets històrics, singulars o significatius que poden resultar d’interès més enllà de la vida interna d’un centre educatiu.

El material museïtzat per l’Institut Menéndez y Pelayo es va posar a disposició de l’Escola Farigola de Vallcarca, en la celebració del seu centenari, a la qual es va fer cessió temporal de diversos elements per ser exposats en aquell esdeveniment.

La necessitat de fer visible tota la feina acumulada durant aquests anys i la demora en la definició de la museïtzació física de les col·leccions conservades va fer-nos plantejar la creació d’aquesta pàgina web. A partir d’aquí assolim dos grans objectius que han guiat la nostra feina des del seu inici, l’any 2011: Per una banda, divulgar tot el patrimoni conservat i la història que hi ha al darrera i, per l’altra, posar a disposició de la societat catalana aquest instrument a mode de prototipus i per tal que pugui ser l’embrió d’un futur Museu de l’Educació de Catalunya, segons un plantejament singular que pretenem difondre en un futur proper, a partir de l'experiència adquirida durant els darrers anys.