Embedded Files
Inici \ Menéndez y Pelayo \ Fets i temes \ El cerimonials franquistes
Durant el llarg període que coneixem com el Franquisme, a l’institut Menéndez y Pelayo, igual que a la resta d’instituts del país i a molts altres espais públics, les autoritats van imposar la celebració de cerimònies d’exaltació de la figura de Franco i del seu règim. En el cas del Menéndez y Pelayo aquestes cerimònies es van començar a celebrar l’any 1939 i van perdurar fins a l’any 1975.
En els mesos immediatament posteriors al final de la guerra es feia instrucció paramilitar, però aquesta pràctica va durar poc i va ser substiuïda per altres. Totes les fonts consultades confimen que quan els alumnes arribaven al matí havien de formar al pati. Al principi cantaven l’himne falangista “Cara al sol”, però ben aviat es va canviar l’himne falangista per l’himne nacional espanyol. Alumnes i professors escoltaven aquest himne, que molts encara anomenaven la “Marcha real”, mentre es procedia a hissar la bandera espanyol. El pal de la bandera estava situat a la part exterior d’una aula de la cantonada. Oriol Bohigas, exalumne del centre, recorda a les seves memòries que de vegades l’alumne Alberto Cadena tocava la trompeta per donar a l’acte un caire més militar. Al final de l’acte des d’un altaveu el director Marín Peña cridava tres vegades “España” i després “Arriba España”. Llavors els alumnes responien “Una, grande y libre. Arriba”.
Per l’acta de dia 19 d’abril de 1939 sabem que el representant del SEU (Sindicato de estudiantes unidos) va fer dues propostes al claustre de professors. La primera era que quan entrés el professor a l’aula els alumnes es posessin drets i el saludessin amb el braç alçat. La segona era que al final del matí els alumnes formessn al pati i cantessn el Cara al sol. (llibre d’actes). Sembla que totes dues propostes van ser acceptades, atès que una acta de claustre indica que l’audició de l’himne nacional espanyol al matí va desplaçar el cant del “Cara al sol”. Pel que fa a l’altra proposta, Bohigas explica que, efectivament, cada vegada que un professor entrava a classe els alumnes es posaven drets i saludaven amb el braça alçat. A partir d’aquí hi havia professors que intentaven no donar importància al fet i anaven directes cap a la pissarra, mentre que n'hi havia d’altres que responien la salutació dels alumnes amb solemnitat.
L’últim curs de la direcció de Caballero Valladares, el 1974-1975, els alumnes van manifestar el seu desig d’acabar amb el cerimonial franquista. Un matí, a final d’aquell mateix curs, els alumnes van acordar no formar al pati i van pujar directament a les aules. El director va convocar una representació d’alumnes i pares al seu despatx, els va mostrar el seu enuig i va proferir amenaces. Tanmateix, no hi va haver represàlies i els alumnes no van tornar a formar mai més. La finalització d’aquesta pràctica es va formalitzar al claustre inicial del curs 1975-1976. El nou director, l’hel·lenista Juli Pallí Bonet, va demanar màxima puntualitat al professorat perquè la cerimònia de l’himne havia estat suprimida i els alumnes pujarien directament a les aules.
Breu història de l’institut d’ensenyament secundari Salmerón-Menéndez y Pelayo segons les actes dels claustres (1933-2008)
BOHIGAS, Oriol Combat d’incerteses.Dietari de records. Barcelona: 1989
Recull de textos i fotografies dels 50 anys de la finalització del batxillerat. Promoció 1948. Institut Menéndez y Pelayo 1998
Vídeo commemoratiu del 50è aniversari de la promoció 1948 de l’institut Menéndez y Pelayo
Records dels antics alumnes (Bonet, Gohigas, Solsona, Lombarte, Cuesta ...)
Page updated
Google Sites
Report abuse