Inici \ Salmerón \ Fets i temes \ L'assassinat del professor Marín Sancho
Manuel Marín amb els seus tres fills, Basilio, María Teresa i María Luisa
La tàpia del cementeriri de Torrero de Saragossa és el lloc on va ser afusellat Marín Sancho la matinada del 2 de desembre de 1936. En aquest mateix lloc van morir moltes de les 3553 víctimes de la repressió franquista entre 1936 i 1947.
Manuel Marín va ser va ser unn dels 38 maçons executats a Saragossa durant la guerra cicil i la postguerra. No es pot assegurar que fossin assassinats per ser maçons, ja que tots ells eren republicans i d'esquerres.
L'any 2010 es va inaugurar a l'esplanada on hi havia hagut la presó de Torrero a Saragossa un monument en record de les persones de totes les edats que van ser executades a Torrero. L'obra inclou 3553 plaques amb el nom de cadascuna de les víctimes.
A l’institut Salmerón el primer claustre de professors del curs 1936-1937 es va fer el mes de desembre. A l’acta d’aquesta reunió s’informa que el professor de Llengua i Literatura espanyoles Manuel Marín Sancho havia quedat atrapat a la zona rebel. En cap altra acta hi ha cap referència a aquest professor.
El 2 de desembre de 1936 Marín Sancho va ser afusellat. Tot sembla indicar que la causa de l’execució va ser la seva pertinença a la maçoneria. Els dos alumnes de l’institut Salmerón que s’hi refereixen, Alfredo Rehder i Torquat Notó, atribueixen l'assassinat a les seves idees progressistes i d’esquerres perquè, sens dubte, no tenien coneixement de la seva pertinença a la maçoneria. Rehder diu:
“Fue un hombre bueno, defensor de los débiles, motivo que lo llevó a la política, y terminada la guerra civil, fue mal juzgado e injustamente sentenciado, aún hoy me sigue entristeciendo su desaparición, de este ilustre hispanista, caballero filántropo de hechura cristiana”.
Torquat Notó en parla d’aquesta manera:
“El professor de Literatura, que es declarava comunista, estava de vacances a un poble de la província de Saragossa. Davant d’una sèrie de “desafurs” d’uns falangistes, acompanya el rector del poble per denunciar els fets al Govern Civil de Saragossa. L’únic que aconseguiren fou que a ell el condemnessin a mort i l’afusellessin i que al rector el desterressin”.
El primer dels dos alumnes, Alfredo Rehder, s’equivoca de totes totes quan situa l’execució de Marín després de la guerra ja que tota la documentació existent indica que va ser la matinada de l’1 al 2 de desembre de 1936, és a dir, quan feia tot just sis mesos que havia començat la guerra. Rehder el qualifica d’home bo i de “caballero filántropo de hechura cristiana”, i considera que va ser el seu posicionament al costat dels més desafavorits (“defensor de los pobres”) el que el va dur a la política i a la llarga li costar la vida. Notó és més explícit, ja que diu que Marín Sancho es declarava comunista. Queda clar, doncs que els seus alumnes el veien com un home d’esquerres compromès políticament i creien que la seva mort va ser un assassinat polític. No diuen res, en canvi, de la seva condició de maçó, que va adquirir a Saragossa poc abans d’arribar a Barcelona, concretament el 27 de juny de 1932. La documentació que ho certifica és nombrosa.
Detenció, empresonament i execució de Marín Sancho
Reproduïm a continuació un d’aquests documents, la declaració feta per Marín Sancho a la policia el dia 7 de novembre de 1936:
Declaración de Íñigo Manuel Marín Sancho
»En Zaragoza a siete de noviembre de mil novecientos trenta y seis. Comparece el que dijo llamarse como queda dicho, de 37 años, casado, vecino de Zaragoza, vive en la plaza de Sas 4-1.- Preguntado dijo, que pertenence a la Masonería desde el año 1932, despues fue baja al ser trasladado como catedrático a Barcelona, si bien continuaba asistiendo a las reuniones cuando había conferencias interesantes, y lo hacía sin presión de nadie; en la masonería hacia final de junio del 32; oyó decir en el Mercantil a Venancio Sarriá, decir que era masón; fue a verle a su casa y habló con él, y le dió el boletín de ingreso; posteriormente se encontró a Llore, y le dijo, que si estaba dispuesto a ir por la tarde a un sitio, y fué y resultó ser su iniciación; que las TENIDAS le defraudaban, pues creía habían de ser cosas más literarias; los recibos los pagaban al ir a las TENIDAS; a juicio del declarante la causa del fracaso, por decirlo así, de la masonería, ha sido, porque la mayoría iban en pos de cargos o para medrar; por eso le defraudó; que con el fin de desvirtuar la aparición de una lista de masones, se ocurrió o salió la idea de hacer otra lista para desconcertar, y se eligió una máquina de tipo parecido; que en alguna TENIDA alguien apuntó la idea de formar grupos de acción, idea que fué desechada; en otra se propuso afiliarse al partido Radical-Socialista por la preponderancia de significados políticos dentro de la masonería, esta linea tambien fue rechazada: la Regional funciona en Madrid en la calle del Príncipe 12; había otra logia, antes triándulo, llamada MONCAYO, sita en la calle de Cavía, ignorando el número; Leída la lista de masones reconocidos por Emilio Viamoente, coincide con el declarante.
»Hace aclaración de que la idea de afiliarse al partido Radical-Socialista no fué así, sino de una manera velada hubiera un predominio de individuos afiliados a dicho partido, dentro de la logia.
»Leída se afirma y ratifica
El dia 1 de desembre Marín Sancho va escriure una darrera carta a la seva família de la presó estant:
»Querida familia: El domingo recibí las líneas que me pusisteis, dándome cuenta del regreso del padrino, y ayer la carta dominguera. Hoy he recibido el paquete, que, como siempre, me ha gustado extraordinariamente.
»El sábado fuimos a la carretera pues como había llovido tanto estaba el suelo imposible y no se podía hacer nada. Fuimos ayer, y nos hizo un día de perros; pero me abrigué bien, y, con el trabajo, se contrarrestó el tiempo todo lo posible.
»Estoy entusiasmado de las carticas y dibujos de esta vez. Son muy bonitos y no sé cual me gusta más.
»Ayer salieron estampicas en el chocolate y os la mando, una para cada uno.
»Agradezco mucho lo que me decís de los amigos. La visita la dejo a su elección, aunque como son tan breves, casi no vale la pena de la molestia que supone para ellos subir hasta aquí.
»Yo preferiría que pongan su valimiento en mi favor. Estoy tranquilo de no haber hecho nada malo, ni medianamente malo; pero algunos de los que intervienen no me conocen suficientemente y me gustaría que supiesen de mi moralidad y de mi conducta siempre limpia. (…)
»El domingo pasé un rato de gran emoción y alegría. Tomé la Comunión y tuve mi pensamiento puesto en vosotros.
»No soy impaciente, pues pienso siempre en que la Justicia Divina es infalible; pero son ya sesenta y tres días los que llevo separado de vosotros, y querría saber algo. Acepto lo que Dios disponga de mí. (…)
»Espero vuestras noticias inmediatas y sinceras.
»Todos mis besos.
Marín estava empresonat a la presó de Torrero de Saragossa des de finals de setembre de 1936. A principis de juliol, un cop acabat el curs escolar, la família de Marín Sancho, és a dir, ell, la seva dona Luisa Ferrer i els seus tres fills, María Luisa, Basilio i María Teresa, s’havien traslladat a Saragossa per passar-hi l’estiu. Marín Peña vivia a Barcelona des del 33 o finals del 32, però la seva activitat pública, intel·lectual i artística va continuar tenint la capital aragonesa com a epicentre. Poc després d’esclatar la guerra va ser detingut. El van deixar anar uns dies després, tot i que s’havia de presentar diàriament a les txeques del Coso, una de requetés i l’altra de la Falange. A finals de setembre el van tancar definitivament i malgrat la seva confiança en la justícia divina, la nit de l’1 al 2 de desembre Marín va ser executat al cementiri de Torrero de la ciutat de Saragossa. Al seu expedient s’hi pot llegir que el Cap Superior de Policia de la capital aragonesa va enviar una carta a la presó de Torrero perquè deixessin anar el metereòleg Odón San Emeterio i Manuel Marín Sancho. La carta, signada el 30 de novembre, no va arribar a temps i el professor va ser executat la matinada del 2 de desembre.
La recuperació de la memòria històrica a l'Aragó
La guerra civil va ser especialment dura a l’Aragó. Els revoltats van prendre la ciutat el 19 de juliol de 1936 i de seguida es va posar en marxa l’aparell repressiu. A la presó saragossana de Torrero van ser assassinades 3553 persones de tota Espanya. Les seves despulles van ser abocades a les fosses comunes del cementiri. L’any 2009 l’Ajuntament de Saragossa va decidir per unanimitat erigir un monument en record dels republicans afusellats a la ciutat. El monument es va inaugurar l’any 2010 al cementiri de Torrero, al costat d’on hi havia hagut la presó. Va ser dissenyat per l’arquitecte Fernando Bayo, l’escultor i pintor Miguel Ángel Arrudi i el també arquitecte José María Castejón, amb l’assessorament dels historiadors Julián Casanova, Ángela Cerrano, Julita Cifuentes, María Pilar Maluenda i María Pilar Salomón. El monument recorda les 3553 persones de totes les edats de més de 300 municipis que van ser executades des de l’inici de la guerra fins al 20 d’agost de 1946 a la tàpia del darrere del cementiri de Torrero, tocant a la desapareguda presó de Torrero. Consta de 3553 plaques d’acer galvanitzat i cada una d’elles recull el nom d’una víctima, tot i que 607 no han estat identificades. S’ordenen alfabèticament segons el dia, mes i any d’afusellament i formen una esperial de 500 metres. La informació procedeix dels llibres de defuncions del registre civil, del registre del cementiri, dels expedients dels jutjats i dels arxius militars.
MARÍN CHAVES, Cristina “Manuel Marín Sancho: Caballero de mil ideales” Revista Aragón núm. 373
PÉREZ LIZANO, Manuel Tiempo del escritor Marin Sancho 1899-1936 Saragossa: Aladrada Ediciones 2012
CASTRO, Antón “Historia de Manuel Marín Sancho” Heraldo de Aragón 29 de marzo de 2020
In Memoriam Homenaje a los masones ejecutados en Zaragoza 1936-1937 pàg 86 juny de 2013
“Breu història de l’institut d’Ensenyament Secundari Salmerón–Menéndez y Pelayo segons les actes dels claustres (1933-2008)”