La detenció d'un professor acusat de terrorisme 

Inici \ Menéndez y Pelayo \ Fets i temes \ La detenció d'un professor acusat de terrorisme

El matí del 22 de febrer de 1979 Josep Manel Grifoll Sentís, de 30 anys, professor de física del Menéndez y Pelayo, va ser arrestat per la policia espanyola i va ser portat a la comissaria de Via Laietana, on se’l va acusar de terrorisme i de formar part del PCE-I. En aquesta comissaria el van sotmetre a interrogatori i va ser mantingut en règim d’incomunicació, sense assistència legal de cap mena, durant 10 dies, d’acord amb la legislació antiterrorista espanyola. Al final d’aquest període de 10 dies va ser portat davant del jutge d’instrucció en funcions de Barcelona, el qual el qual li va comunicar que el jutge d’instrucció de l’Audiencia Nacional de Madrid, que era l’autoritat competent, havia instruït judici per intent d’homicidi, temptativa de produir danys i possessió d’esplossius. Tot seguit va ser transferit a la presó Model on, per primera vegada, va rebre assistència legal i, posteriorment, assistència mèdica.

Ramon Serratosa, antic alumne del Menéndez, explica que quan arribà al Menéndez y Pelayo la tarda del dia de la detenció -en Ramon feia nocturn- tot l’institut n’anava ple, del tema. Els dies posteriors els alumnes van reunir-se en assemblea i van tallar diverses vegades la Via Augusta i el carrer Aribau. La policia va reprimir aquestes manifestacions de manera violenta. Pel que fa al professorat, sabem que un sector volia que la direcció del centre elevés una queixa per la detenció del seu company, però aquesta iniciativa no es va dur a terme. En efecte, al claustre de 10 de març de 1979 el director, el senyor Francesc Millet, explica que la protesta per la detenció de Grifoll no es va formalitzar perquè el claustre extraordinari on s’havia de tractar el tema no se celebrà atès que no el va sol·licitar un terç del professorat, tal com era preceptiu. Quatre mesos més tard, al claustre de 28 de juny de 1979, el director va fer saber al professorat que Grifoll havia sortit de la presó “despues de serle sobreída la causa”.

Efectivament, Grifoll va ser posat en llibertat el juny de 1979, quatre mesos després de la detenció, sense que es presentessin nous càrrecs contra ell i sense cap prova dels càrrecs inicials. Grifoll va interposar una denúncia contra la policia. En un informe d’Amnistia Internacional Ëspanya d’octubre de 1979 podem llegir que Grifoll va patir diverses formes de maltractament: amenaces d’execució i de maltractar la seva dona, privació total del son durant quatre dies, obligació d’estar dret durant totes les hores que duraven els interrogatoris, cops de puny al cap i al cos, les tortures conegudes com la moto i la barra...

El diario 16 de Madrid, que informa sobre els fets en la seva edició de 13 de juliol de 1979, deixa ben clar que Grifoll i els altres dos detinguts eren culpables però que el jutge els va haver de posar en llibertat per falta de proves. El diari espanyol coincideix amb la visió de la policia espanyola, de la qual es fa ressò, segons la qual “los tres acusados intentaron atentar contra la vida del presidente del gobierno en el hotel Princesa Sofía (…) como miembros de una presunta banda armada pertenenciente al PCE-I.”

Informe d’Amnistia Internacional d’Espanya d’octubre de 1979

Diario 16, edició de 13 de juliol de 1979

Actes dels claustres de l’institut Menéndez y Pelayo del 10 de març i del 28 de juny de 1979

Records de l'exalumne Ramon Serratosa

Torna a la pàgina de Fets i temes de Menéndez y Pelayo