Inici \ Blanquerna \ Fets i temes de Blanquerna
Durant els anys 20 i 30 la música tenia molt poca presència al currículum oficial tant de primària com de secundària. A Blanquerna van intentar capgirar la situació amb un seguit d'activitats que tenien la música com a protagonista: concerts, conferències i audicions. A més, a les instal·lacions de Blanquerna hi havia l’Acadèmia de Música de Barcelona, en la qual van estudiar molts alumnes del centre. Accés al text
Pau Casals i Conxita Badia van fer un recital a Blanquerna. El presentador de l’acte va ser Higini Anglès i Casals i Badia van interpretar cançons compostes pel músic d'El Vendrell a finals del segle XIX. Accés al text
La revista Junior proporciona informació valuosa sobre el projecte arquitectònic de Jaume Mestres i Fossas per a la construcció del nou edifici que acolliria totes les acadèmies que formaven la Mútua Escolar Blanquerna. Tant la Junta de la Mútua i el seu assessor tècnic, Alexandre Galí, com l’arquitecte encarregat del projecte tenien molt clar que havia de ser un edifici al servei d’un projecte pedagògic. Accés al text
Alexandre Galí tenia molt clar que Blanquerna havia de ser una escola on la religió hi jugués un paper important en la formació dels infants, però tenia igualment clar que la formació religiosa havia de ser voluntària i fora d’horari escolar. Accés al text
L’Acadèmia de Música de Barcelona va tenir com a professors alguns dels millors intèrprets de l’escena musical catalana. Funcionava a les dependències de Blanquerna, amb la qual va mantenir sempre una vinculació institucional. Els seus fundadors van ser Joan Llongueres i Blanca Selva. Accés al text
El parvulari de Blanquerna funcionava d’acord amb el mètode Montessori. L’equip de mestres era el de l’Escola Montessori de la Mancomunitat, de la qual fou director Alexandre Galí. El mètode Montessori va ser introduït a Catalunya el 1914 per Joan Palau Vera i sis mestres que van participar a Roma al I Curs Internacional Montessori. Accés al text
La txeca de Sant Elies s'havia instal·lat just al costat de l'Escola Blanquerna a l'inici del curs 1936-37. El veïnatge amb aquest centre de detenció i tortura despertava la curiositat dels alumnes, que veien o sentien coses que s'escapaven de la normalitat. Aquella circumstància va ser motiu de tensió, fins al punt de provocar un risc seriós per als infants. Accés al text
L'obra de Blanquerna va ser possible pel finançament privat de moltes famílies que van voler oferir als seus fills l'ensenyament avançat que la dictadura havia suprimit de les escoles públiques. La necessitat d'obtenir recursos va produir documents informatius i propagandístics que sintetitzen què va ser aquell centre educatiu modèlic. Accés al text
Tot passejant per Barcelona ens podem topar amb un monument a dedicat al que va ser Blanquerna. La naturalitat d’un nen que juga i una nena que llegeix s’estructura a partir de les tres grans anelles de Blanquerna, que evoquen directament l’emblema olímpic. El sentit d’aquest recurs l'hem de trobar en l’esperit esportiu de Jaume Mestres, un dels grans arquitectes de l’esport a casa nostra. Accés al text
El pedagog per la UB Josep Masabeu es va doctorar l'any 1988 amb la tesi Alexandre Galí i la Mútua Escolar Blanquerna. Antoni M.Badia i Margarit, exalumne, i Josep Gonzàlez Agàpito formaven part del tribunal. Aquest estudi relata, documenta i analitza a fons la trajectòria del centre educatiu. Llorenç Gomis, exalumne de Blanquerna, en va fer una ressenya periodística que traslladem íntegra pel valor vivencial i professional que conté. Accés al text
Els mestres de Blanquerna Joan Llongueres, Joan Tomàs i Palmira Jaquetti, el capellà d’aquesta mateixa institució Higini Anglès i el professor del Menéndez y Pelayo Josep Maria Casas van participar activament en les tasques de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. El Cançoner, ideat i finançat per Rafael Patxot i coordinat per l’Orfeó Català, tenia com a objectiu aplegar totes les cançons populars dels Països Catalans. Accés al text
A l’arxiu històric del Menéndez y Pelayo hi ha nou carpetes que contenen treballs d’alumnes i documentació diversa del Gimansio Moderno de Bogotà, una escola fundada el 1914 i que va ser dirigida pel pedagoog, geògraf i mestre de Blanquerna, Pau Vila, entre 1915 i 1918. Accés al text