Embedded Files
Inici \ Menéndez y Pelayo \ Fets i temes \ L'afer del conserge furtiu
El curs 1941-1942 a l’institut Menéndez y Pelayo hi treballaven dos conserges, Antoni Sorribas i ZC. Aquest últim vivia al centre amb la seva dona, CG, i la seva filla, i era l’encarregat de custodiar-lo durant les hores en què l’edifici romania tancat.
El dia 24 de desembre de 1941 el director del centre, Manuel Marín Peña, va redactar un informe en què s’atribueixen a ZC una sèrie d’actuacions irregulars:
Florencio Caballero Valladares explica que ZC ha estat vist dues vegades després de les 12 de la nit al casc antic de Barcelona en companyia de la seva dona i la seva filla, la qual cosa volia dir que l'edifici de l'institut havia quedat sense vigilància.
La dona de ZC ha explicat a un familiar de Caballero Valladares que Cojo sovint marxa de l'institut i no torna fins a la matinada.
ZC té dos girs postals de 200 pessetes destinats al catedràtic Feliciano Luna.
ZC té unes 70 pts que li va lliurar el catedràtic Lecumberri per pagar el transport d'uns llibres.
ZC Ha cobrat dues vegades la quantitat de 70 pts per la mateixa feina,aprofitant el canvi de secretari del centre.
Alfonso Bermejo de la Rica, de l'institut Isabel la Católica de Madrid, diu que ZC va robar un paraigua a l'institut de Baeza.
Félix Pérez de Pedro, de l'institut de Valladolid, diu que ZC es va quedar un objecte que havia de tornar a un alumne perquè li havia estat lliurat contra reglament.
La dona de la neteja i el conserge Sorribas acusen ZC de ser l'autor dels furts d’esmorzars i berenars que s'han produït al centre.
Al gimnàs es troben entre les pertinences de ZC, diversos llibres vells i un de nou amb el nom de l'alumne arrencat, quatre volums del fons incautat de Blanquerna amb el segell arrencat, quaderns i més de mil fulls.
S'ha produït la desaparició de 19 pessetes de la cartera d'un alumne que havia deixat la jaqueta, com tants altres, a les dependències de ZC.
S'han produït “demoras fraudulentas y abusivas en el pago de matrículas o permanencias”.
S'ha produït la desaparició de 100 pts de la taula de l'oficina durant un torn en què al centre només hi havia ZC.
S'ha produït la desaparició d'una màquina d'escriure.
Han desaparegut uns 10 metres de tubs de plom.
Sembla que ZC es va apropiar d'una bàscula i unes peses propietat de l'institut.
ZC té una caixa plena d'encenedors. Un d'ells és el de Sorribas.
ZC va dient que té grans quantitats de iode i de paper filtre. Diu que procedeixen de la facultat de Farmàcia, on havia treballat abans.
Han desaparegut vidres de portes i finestres de l'institut.
Les conclusions de l’informe són que ZC té una tendència natural a cometre petites infraccions contra la propietat però que també ha participat en altres infraccions de major càrrega econòmica. A més, ZC ha comès negligència en la custòdia dels béns que li han estat confiats. Per tot això. l'autor de l'informe demana una actuació urgent que posi fi a aquestes irregularitats.
Pocs dies més tard, el director fa una visita d'inspecció a les dependències del conserge i hi ha troba objectes d'origen sospitós. Com a conseqüència d’això el director eleva una queixa al ministeri i el subsecretari d’aquest organisme ordena la suspensió de feina de ZC i l’obliga a abandonar les dependències del centre que ocupava en qualitat de conserge. El 29 de desembre el director ordenà a ZC que “cesara en el desempeño de la consergería y entregara las llaves que poseyera.”
El 30 de desembre la policia intervé per investigar la desaparició d'una màquina d'escriure i ZC és detingut i processat per furt. L’endemà el director comunica al ministeri que ZC està detingut i que l'instructor del cas que proposa és el senyor Eugenio Frutos. També demana que es nomeni un nou conserge.
El 5 de gener de 1942 el director de l'institut adreça un escrit al cap de la comissaria de policia de Sant Gervasi en el qual explica que la dona de ZC, la senyora CG, ha lliurat al director una sèrie d'objectes que no reconeix com a propietat de la família. La dona els va trobar quan recollia les seves pertinences per abandonar les estances que ocupaven al centre. El document inclou una relació completa dels objectes trobats a les cambres, a l'armari i a la taula de consergeria. També explica que una màquina d'escriure ha estat revenuda per un drapaire amb qui té relació el seu marit. La relació de la senyora CG inclou tres tipus d'objectes: objectes de propietat de l'institut, objectes de propietat de la Mútua Escolar Blanquerna (“en incautación provisional”) i objectes de propietat dubtosa o desconeguda.
Els dies 12 i 13 de gener de 1942 els alumnes Federico Leuche i Manuel Fontich notifiquen a la direcció del centre que van pagar les permanències de desembre a ZC i que aquest no va lliurar els diners al centre.
Eugenio Frutos és confirmat pel ministeri com a jutge instructor i cursa de manera immediata l’ordre d'instrucció d'expedient contra ZC.
El 14 de gener de 1942 el director de l’institut rep una carta certificada de ZC on aquest reconeix que es va gastar els diners pagats per diversos alumnes per les classes complementàries del mes de desembre1. ZC expressa el seu penediment i demana perdó. Explica que volia tornar els diners el mes següent però que no ho va poder fer. La carta està enviada des de la galeria 3, cel·la 190, de la presó cel·lular de Barcelona. L’endemà el centre comunica a ZC que ha deixat de ser conserge de l'institut. L'escrit va dirigit al director de la presó Model, al qual es demana que remeti la comunicació a ZC. El 17 de gener de 1942 se li notifica l’obertura de l’expedient.
El 21 de gener el jutge instructor cita a declarar el director de l'institut, Manuel Marín Peña, el secretari, José María Gallart, el cap d'estudis, Florencio Caballero Valladares, el professor Alfonso Campos i el conserge Antoni Sorribas. Per la citació sabem que en aquells moment Campos no era professor del Menéndez y Pelayo. En la seva declaració Gallart fa responsable ZC de la desaparició de diversos quaderns dels alumnes que eren al laboratori i de tub de plom; també el fa responsable dels talls en el subministrament elèctric. Caballero Valladares, per la seva banda, afirma que va veure diverses vegades ZC i la seva família fora de l'institut de nit. Pel que fa a Sorribas, el jutge instructor li demana per les sortides nocturnes de ZC i pels furts, però ell no confirma res, diu que tot l'hi han explicat. Marín Peña presenta com a prova la carta de ZC on aquest reconeix la seva culpabilitat. Alfonso Campos respon des de l'institut de Lorca el requeriment del jutge instructor del Menéndez y Pelayo de declarar en el cas ZC.
Un cop fetes les declaracions Frutos s'adreça al jutge d'instrucció i primera instància del jutjat nº 8 de Barcelona per conèixer la situació judicial de ZC. El jutjat nº 8 de Barcelona comunica que està tramitant el sumari sobre furt i que ZC està processat i en presó provisional. El 30 de gener el jutge instructor posa a disposició del jutjat l'expedient seguit contra ZC i uns dies més tard posa en coneixement del ministeri la instrucció de l'expedient gubernatiu contra ZC pels efectes corresponents de nòmina.
El dia 20 de febrer de 1942 el ministeri comunica al jutge instructor de l'expedient governatiu de ZC i al director, que el jutjat d'instrucció nº 8 de Barcelona ha acordat el processament de ZC. Arribats a aquest punt el ministeri disposa que se suspengui la tramitació de l'expedient fins que no es resolgui la causa penal. Mentrestant ZC continua suspès de feina i de sou (“empleo y sueldo”). El 2 de març es posa en coneixement del jutge la suspensió de l'expedient i se li demana que els sigui comunicada la resolució del procediment penal quan es produeixi.
El 17 de novembre de 1942, és a dir, ja dins del curs 1942-1943, és nomenat jutge instructor del cas ZC el senyor Santiago Andrés Zapatero, atès que Eugenio Frutos havia deixat el centre. A finals del curs 42-43, al mes de juny, l'Audiència provincial comunica amb un certificat que ZC va ser at condemnat el 24 de març de 1942 a “seis meses de arresto mayor, accesorios correspondientes y pagos de costas”.
El 26 de juliol de 1943 José María Gallart és nomenat jutge instructor de l'expedient ZC perquè Andrés Zapatero està de vacances. Uns dies més tard, el 31 de juliol, el jutge instructor de l'expedient comunica a ZC els càrrecs que s'incorporen a l'esmentat expedient, que són la condemna del jutjat d'instrucció nº8 de a sis mesos d'arrest major i el pagament de les costes pel delicte de furt. El 6 d’agost el jutge instructor adreça un escrit a ZC oferint-li la possibilitat de formular per escrit els descàrrecs que consideri oportuns. ZC alega que el jutge el va absoldre de l’acusació de robar la màquina d’escriure. També diu que la majoria d’objectes procedeixen de l’institut Albèniz de Badalona i que li van ser donats pels hereus de l’amo de l’immoble que ocupava l’institut. També recorda que ha estat 17 mesos a la presó.
El 26 d’agost el jutge instructor proposa la separació del servei de porter dels Ministerios civiles i comunica la resolució a ZC, que adreça un escrit al director on demana que reconsideri la resolució. No serveix de res, ja que el 9 de novembre de 1943 ZC és apartat definitivament del càrrec de “portero segundo de los ministerios civiles como consecuencia del expediente gubernativo seguido contra el mismo”.
Documents de l’experdient a ZC
Page updated
Google Sites
Report abuse