Llibres de lectura de l'escola antiga

Els minyons catalans, durant els segles XV, XVI, XVII, XVIII i part del XIX, aprenien a llegir amb les beceroles. Les primeres eren cartells amb les lletres de l’alfabet i de vegades també amb els nombres. Es venien a les fires i els mercats. Més endavant van convertir-se en un llibret de 12 pàgines que incloïa les principals oracions, com el parenostre, l’avemaria o el credo. A continuació, els nens continuaven la pràctica lectora amb els Set Salms Penitencials, conegut con els Set Salms. Era una versió reduïda del Llibre dels Salms bíblic i constava de 32 pàgines. És ben clar que els llibres d’ensenyament no només servien per aprendre a llegir, sinó que també eren instruments d’adoctrinament en la fe cristiana.

El llibre de lectura més difós fins avançat el segle XIX va ser el Llibre dels bons amonestaments, conegut popularment com el fra Anselm o el franselm, escrit el 1397 pel mallorquí Anselm Turmeda. Amb ell els minyons entraven en contacte amb l’ortografia i la sintaxi, però també amb les regles morals dominants a l’època. En les edicions del segle XVIII el llibre anava acompanyat de l’oració de l’Àngel Custodi i de les oracions de sant Roc i sant Sebastià.

Una altra de les obres utilitzades a les escoles catalanes fins ben entrat el XIX era la que duia el titol de Peregrinació del venturós pelegrí, conegut com El pelegrí. Descrivia les penalitats d’un pelegrí i era de lectura difícil. Per això a Lleida i a altres indrets de Catalunya quan algú ha hagut de vèncer moltes dificultats i ha hagut de superar molts obstacles per aconseguir allò que s’havia proposat es diu que “ha passat el pelegrí”.

També van ser molt populars els isopets, nom amb què es designava popularment les Faules d’Isop. Els isopets aplegaven contes moralitzants, com la història de la cigala i la formiga o la del corb i la guineu. Un dels trets distintius d’aquesta obra és que solia incorporar prop d’un centenar d’il·lustracions.

A partir de la promulgació el 1716 del Decret de Nova Planta, s’introdueix en l’escola catalana l’ensenyament de la llengua castellana, que es fa amb obres com la cartilla, les obres de l’abat Flairi i de l’abat Sabatier, traduïdes del francès i els Rudimentos de gramática castellana del prevere Manuel Mercader, entre altres.

LLADONOSA, Josep, Escoles i mestres de minyons a Lleida, Rafael Dalmau editor, Barcelona, 1970.

CAMPRUBÍ, Xevi, Els mestres de minyons i l'ensenyament públic a la Catalunya moderna (segles XVI-XVIII), Pagès editors, Lleida 2024.