Marifé Arroyo, la mestra de Barx

Inici \ Història de l'educació \ Episodis 

El primer dia de classe del curs 1974-1975 va ser molt especial per als xiquets i xiquetes de l'escola del poble de Barx, a la comarca de la Safor. Una mestra nova els va dir "Bon dia" en valencià, i tot seguit va afegir: "Em dic Marifé i vull que em parleu en valencià."

Marifé Arroyo va néixer al poble de la Font de la Figuera, comarca de la Costera. El seu pare era guàrdia civil i tant ell com la seva dona eren originaris de la província de Salamanca. Marifé no parlava valencià i per això aquell primer dia de classe va dir als alumnes que ells li ensenyarien la llengua. Marifé volia fer una escola nova i això implicava una sèries de canvis, entre els quals hi havia el canvi de llengua: si l'alumne havia de ser el protagonista de l'aprenentatge, la llengua de l'ensenyament havia de ser la de l'alumne, és a dir, el català de València. Marifé, doncs arriba a la reivindicació de la llengua no des del nacionalisme valencianista, sinó des de la pedagogia.

Al projecte de valencianització i de renovació pedagògica s'hi sumen els altres mestres de l'escola, entre les quals hi havia el marit de Marifé, el poeta Josep Piera, i rep el suport entusiasta de la gran majoria de famílies de l'escola i d'habitants de Barx. També va rebre el suport de l'inspector de la zona, Diego Bejarano, i  del conseller d'ensenyament del govern valencià provisional, Josep Lluís Barceló. 

A partir de 1978 el blaverisme -nom amb què es designa l'espanyolisme anticatalanista disfressat de regionalisme valencià- arriba a Barx i fa una campanya contra Arroyo per haver introduït el valencià a l'escola. Se l'acusa de catalanlsta i de privar els infants de l'aprenentatge dela llengua espanyola. El moment culminant d'aquest procés es produeix quan la inspectora de l'escola, seguint instruccions de la consellera Amparo Cabanes,  visita l'escola de Barx, entra a les classes i fa arribar una carta a la direcció del centre en la qual se li ordena fer servir el castellà de manera exlusiva,tant a les classes com a l'esbarjo. En una ocasió els blaveros van impedir l'entrada dels mestres a l'escola i  van cremar llibres. Era l'època dels atemptats contra Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner. El pas següent de la consellera va ser forçar Marifé Arroyo a abandonar el centre. Podia triar qualsevol destinació menys Barx, que era on tenia la plaça. Marifé, abatuda i cansada,  va decidir anar-s'en per Setmana Santa. Quan la Marifé va explicar a la seva mare que l'havien fet fora de l'escola de Barx, la senyora li va dir: "Vas a la seva terra, aprens la llengua que parlen ells, ensenyes la llengua que parlen ells i et fan fora. Això a la nostra terra no hauria passat."

La resta de la seva carrera fins que es va retirar l'any 2007 Arroyo va treballar a l'escola Roís de Corella de Gandia, de la qual va ser directora una pila d'anys.

La seva figura ha estat objecte d'homenatges i de reivindicacions en els últims anys. Víctor Gómez Labrado, company d'Arroyo a Barx durant un curs,  va escriure un llibre sobre ella, Sergi Pitarch va fer un documental i el grup musical Zoo, format per alumnes seus de Gandia,  una cançó. Totes tres obres duen el mateix títol, "La mestra". 

Torna a la pàgina d'Inici