El CENU de Menorca

Inici \ Història de l'educació \ Episodis 

El juliol de 1936 la revolta militar que pretenia enderrocar la República va triomfar a Mallorca, Eivissa i Formentera, però va fracassar a Menorca. Això va provocar que s’iniciés a l’illa un procés de presa de control del poder per part de les organitzacions obreres i pageses similar al que es vivia a Catalunya.

En l’àmbit educatiu les conseqüències de la nova situació política van ser immediates: es van suprimir les escoles confessionals i les escoles laiques que hi havia a l’illa i es va agrupar tots els alumnes en un sol tipus d’escola, anomenada “laica” pels que hi van assistir entre el 1936 i el 1939, però que caldria anomenar “unificada” per evitar confusions.  Els religiosos van ser apartats de la funció docent i el seu lloc va ser ocupat per persones properes al règim republicà que sovint no tenien la titulació adequada.  

Abans d’aquests canvis els nens i nenes que anaven a escoles religioses eren el 34% a Maó, el 56% a Alaior i el 64% a Ciutadella. El tancament de les escoles de l’Església va suposar, doncs, que la meitat dels nens i nenes de l’illa anessin al carrer. Per això la Junta Administrativa de l’Ajuntament de Maó, de majoria republicana, va convocar una reunió per estudiar les mesures a prendre per fer front a aquesta siutació.

El setembre de 1936 una comissió de mestres i responsables polítics es traslladà a Barcelona per estudiar el funcionament del Consell de l’Escola Nova Unificada (en un primer moment Comitè de l’Escola Nova Unificada). Integraven la dita comissió els mestres Nardo Sintes i Francisco Pons i el catedràtic d’institut Antoni Sanromà. En tornar de Barcelona el comissionats elaboraren un informe, que també signen Floreal Barber i Joan Begur, vocals de la Junta. La Junta, després d’haver estudiat aquest informe va prendre la decisió de crear el Consell de Cultura de l’Escola Nova Unificada.

Integraven el Consell representants dels sindicats, de la Junta administrativa de l’Ajuntament de Maó i de l’Escola del Treball. El Consell assumí la tasca d’ escolaritzar tots els nens i nenes de l’illa en centres públics, gratuïts, laics i mixtos. Tot i els esforços del Consell i de l'Ajuntament de Maó per crear noves escoles en edificis antics de totes les poblacions de l'illa, a diversos llocs no es va aconseguir esolaritzar tota la població, en especial a Ciutadella.